Resultats de la cerca

Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada

El 1905 interpretà Terra baixa, Mar i cel i Sol, solet , d’Àngel Guimerà A Madrid, féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza, amb la qual actuà també a Barcelona Anà a Amèrica, on fou director del Teatro Nacional de Montevideo, i actuà a diverses ciutats argentines Féu noves temporades a la península Ibèrica amb Enric Borràs Teatre Català de la Comèdia, 1936-37, i tornà a Buenos Aires

Format a Itàlia 1525, al taller de Perino del Vaga, és documentat a Sevilla l’any 1550 S'inscriu en el corrent manierista intellectual proper a Vasari Hom el considera un dels introductors del manierisme romà a la península Ibèrica D’ell partí l’escola sevillana que, en arribar a Herrera el Viejo, introduí un cert naturalisme Hom en destaca el Retaule del Naixement 1955, catedral de Sevilla

Del 1932 al 1957 fou recollector i més tard conservador d’artròpodes del Museu de Zoologia de Barcelona Professor de l’Escola Superior d’Agricultura Especialista en himenòpters, té dedicades algunes espècies d’insectes d’aquest ordre És autor, entre altres treballs, de Les zoocecídies de les plantes de Catalunya 1936, extensa monografia de les cassanelles catalanes i de Zoocecidias de la Península Ibérica, I Cynipidae g/> Neuroterus 1956

Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga 1864 Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya Acompanyà a la península Ibèrica el nou rei Amadeu I, el qual li concedí el comtat de Rius 1871, que passà més tard als Querol En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona

El 1866 guanyà el premi de Roma i anà pensionat a la villa Mèdici Anà a la península Ibèrica 1867 i 1869-70, on estudià sobretot Velázquez i Goya També anà al Marroc La influència d’aquests viatges fou decisiva s’orientà cap al realisme i es convertí en un gran colorista Retrat del general Prim Musée du Louvre Salomé Metropolitan Museum of Art, Nova York Morí a la guerra Francoprussiana

D’origen belga, arribà a la península Ibèrica com a enginyer de ferrocarrils Entrà en contacte amb el grup de numismàtics del Memorial Numismático Español i es dedicà a treballs de síntesi com Description générale des monnaies des rois wisigoths d’Espagne París, 1872 i sobretot Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes Madrid, 1865, on Àlvar Campaner féu la part de Mallorca

Habità a Roma i a Nàpols ~1625 i es formà sota la influència de GReni i Il Domenichino En tornar a la península Ibèrica, treballà a Madrid en el cercle de la cort, i vers el 1635 s’installà a Saragossa Cal destacar, entre les seves pintures, Santa Caterina Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa Com a teòric, escriví Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura obra publicada el 1852

Prengué part en les batalles de Fleurus 1794, Altenkirchen 1796 i Stockach 1799 Napoleó, el qual ell ajudà en el cop d’estat del 18 de brumari, el féu senador 1800 i mariscal de l’imperi 1804 La presa de Danzig 1807 li valgué el títol de duc de Danzig Lluità a la península Ibèrica, al Tirol i a Rússia La seva muller, Cathérine Hübscher, fou la cèlebre Madame SansGêne

El membre que li donà nom, Abū-l-Ḥazm ibn Ǧahwar, destronà el darrer califa, Hišām III Sota la seva direcció, una assemblea de principals abolí el califat i establí la república municipal al terme de Còrdova Després de mantenir una lluita continuada amb els abbadites sevillans per detenir la supremacia àrab a la península Ibèrica, els abbadites acabaren la dinastia i s’empararen temporalment 1068 de la ciutat de Còrdova