Resultats de la cerca

Germà de Ramón Espinosa, el 1899 fou vicepresident de la Unió Velocipèdica Espanyola El 1915 entrà dins l’Sport Ciclista Català exercint al mateix temps de cronometrador de la UVE També exercí de tresorer, de vocal i de vicepresident El 1918 fou nomenat cap de control de les organitzacions de l’Sport Ciclista Català i d’altres clubs i dirigí els cronometratges de curses com les copes Pedalier, de la Victòria i Marquès d’Alella, i de les voltes a Tarragona i a Catalunya, així com de competicions de pista També figurà com a cronometrador de la Setmana Catalana El 1943 fou…

El responsable de l’avantprojecte fou l’arquitecte Arcadi Pla i l’estadi s’inaugurà el 17 de novembre de 1994 amb una competició entre el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i el Racing Club de París Té una capacitat per a 900 persones i consta d’una pista de tartan amb vuit carrers de 400 m de corda, zones de salts i llançaments i un camp de gespa natural El GEiEG hi ha disputat diversos torneigs i també hi organitzà el Campionat de Catalunya absolut el 2001 En la installació, a més dels entrenaments dels atletes de l’entitat gironina, s’hi pot…

És de propietat municipal i hi disputa els partits el Terrassa Futbol Club Dissenyat per l’arquitecte Pep Bonet, l’estadi es construí en una zona esportiva amb piscina i pista poliesportiva, entre altres installacions, i fou inaugurat el 21 d’agost de 1960 amb un partit entre els juvenils del Terrassa i l’Espanyol L’any 1991 fou objecte d’una remodelació de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, durant els quals acollí els torneigs d’hoquei sobre herba A partir d’aquell any rebé el nom actual fins aleshores es deia Estadi Municipal d’Esports La seva capacitat és d’11500…

En el primer any d’entrenaments, el 1963, aconseguí la medalla de plata en 200 m i la de bronze en 100 m en el Campionat d’Espanya, i debutà en competicions internacionals Assolí el primer títol estatal de 400 m 1964, la seva millor especialitat També fou campiona de Catalunya de 400 m 1969 i establí diversos rècords catalans en 400 m, 800 m i 4 × 200 m 1968 Guanyà dues edicions de la Jean Bouin 1965, 1968 En pista coberta, destaquen un títol 1969 i un tercer lloc estatal en 400 m 1968 En aquesta època 1968-71 es traslladà a Barcelona per qüestions laborals, s’entrenà amb…

El 1936 s’inicià a la pista del Turó de Barcelona, després anà al Club Patín i el 1942 fitxà pel Futbol Club Barcelona, i del qual es convertí en el capità quan el club creà la secció d’hoquei sobre patins El 1943 fou subcampió de Catalunya amb el Barça, però la secció desaparegué i passà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual el 1944 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya Es retira el 1945 i entrenà el RCD Espanyol 1947-51, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1947, 1948, 1949, 1951 i cinc de Catalunya 1947-51 Al final dels anys cinquanta també fou membre de…

S’inicià a l’Hospitalet Patín Club i s’especialitzà en velocitat L’any 1975 passà a l’equip Saez Patín Club i des d’aquell moment fins l’any 1984 formà part de la selecció catalana i de l’espanyola Guanyà 32 medalles d’or en Campionats d’Espanya –tant en pista com en circuit–, una d’or i una de plata en el Campionat d’Europa 1984 i una de bronze en el Mundial 1980 En relleus, aconseguí una medalla de plata en el Campionat d’Europa 1984, conjuntament amb Cèlia Cobo i Yolanda Fernández, amb les quals aconseguí també l’or per equips Ha rebut diverses distincions al mèrit esportiu, i…

Especialitzat en velocitat, fou tres vegades campió d’Espanya de 100 m 1976, 1980, 1982 i una vegada de 200 m 1981 També fou campió de Catalunya de 100 m 1979 i de 200 m 1973, 1979 Disputà els relleus curts en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en els Jocs Mediterranis 1975 També disputà els 100 m en el Campionat d’Europa 1974 i els 60 m en el Campionat d’Europa en pista coberta 1975 Establí el primer rècord d’Espanya de 100 m amb cronometratge electrònic 1975 i els rècords catalans de 200 m 1981 i de 4 × 400 m amb l’equip del FC…

Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’edificar al…

Concebut per l’arquitecte Enric Sagnier, fou el primer frontó d’empresa que hi hagué a Barcelona La pista tenia 64 m de llargada, 11 m d’amplada i 12 m de frontis, i una capacitat per a 3000 persones, repartides en tres pisos Severo Echena en fou el primer intendent i Ramon Beloqui, que també era jugador, el primer empresari Amb la seva posada en marxa, l’esport de la pilota entrà amb força a l’àrea de Barcelona En els seus partits, que aplegaven plens absoluts a les graderies, destacaren, entre d’altres, els pilotaris Chiquito de Abando, Vicente Elícegui, José M Ugarte, Félix Uranga, Miguel…

Fitxà per l’Antorcha de Lleida 1978 quan ja havia guanyat els seus quatre primers títols estatals de llançament de disc Fou el gran dominador del llançament de disc estatal entre les dècades de 1970 i 1980, arribà a sumar tretze títols consecutius 1974-86 i una millor marca 1982 Tot i que continuà entrenant-se a Madrid, la vinculació amb el club lleidatà, amb el qual aconseguí ascendir a la màxima categoria estatal, s’allargà durant vuit temporades 1978-85 En Campionats de Catalunya aconseguí un títol de disc 1980 i en Campionats d’Espanya també en guanyà un de pes en pista coberta 1976…