Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Catalunya, guanyà quatre Lligues 1988, 1989, 1990, 1992 i quatre Copes del Rei 1987, 1988, 1990, 1992 En competicions europees de clubs es proclamà subcampió de la Copa d’Europa 1988 i la Recopa 1986 El 1992 guanyà la Recopa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció estatal jugà 50 partits i aconseguí la medalla d’argent als Jocs Mediterranis 1983 La temporada 2009-10 tornà al CN Catalunya com a entrenador del primer equip i aconseguí el Campionat de primera divisió, que retornà l’equip a la divisió d’honor

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, a partir del 1952 competí pel Club de Rem Ruber i pel Club de Rem de Barcelona Guanyà diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya a mitjan segle XX, així com diverses regates internacionals Destaquen els títols estatals assolits a Barcelona en quatre amb timoner 1949, 1951, 1952 i en vuit amb timoner 1950, 1951, 1952 Formà part de l’equip espanyol de quatre amb timoner en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en el Campionat del Món 1951

S’inicià a l’Agrupación Deportiva Antorcha de Lleida, a les ordres de Martín Núñez Posteriorment, també s’entrenà amb Gregorio Rojo al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 1987-90 i amb Martín Velasco Assolí diversos títols catalans en pista quatre en 5000 m 1992-95, quatre en 10000 m 1992, 1994, 1995, 1997 i un en 10 km en ruta 1994 Guanyà el Campionat de Catalunya de cros en vuit ocasions 1987, 1988, 1989, 1993, 1994, 1996, 1997, 1998 Competí en el Mundial de cros 1992, 1996 Com a tècnic, ha entrenat els fondistes José Ríos i Carles Castillejo

Fou integrant del Club Nàutic Amposta i també durant algunes temporades del Club Natació Banyoles Es proclamà campió d’Espanya en dos i en quatre sense timoner 1994 i en quatre scull 1998 També fou subcampió estatal en dos sense timoner 1995 i en vuit amb timoner 1999 Exercint com a timoner de l’embarcació de vuit, amb la selecció espanyola assolí una medalla d’or 1983 i una de bronze 1984 en els Campionats del Món Un cop retirat, fou entrenador del Club Nàutic Amposta 1995-2002 Des del 2002 és secretari tècnic de la Federació Catalana de Rem

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou sis cops campió d’Espanya, cinc en vuit amb timoner 1935, 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió estatal en vuit amb timoner 1949 i en quatre amb timoner 1945, 1946 Ja retirat de la competició, fou vicepresident del Reial Club Nàutic Tarragona 1950 i secretari en diferents juntes directives És autor del llibre El remo Historia, técnica y apología 1944 i coautor, amb Manel Miró i Pedro Solano, del Club Nàutic de Tarragona Cent anys de vida esportiva i social 1878-1978 1982

S’inicià al Collegi Sant Ramon de Vilafranca i completà la seva formació al planter del Futbol Club Barcelona Després de quatre anys allà, jugà una temporada a l’Hoquei Club Sentmenat, dues a la Unió Esportiva Horta, dues al Cerdanyola Club d’Hoquei i tornà al Barça, on en jugà cinc més abans de penjar els patins a trenta anys Guanyà una Copa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, dues Lligues 1996, 1998 i quatre Lligues Catalanes 1995-98, sempre amb l’equip blaugrana La temporada 2011-12 entrà com a delegat al primer equip del FC Barcelona

Es formà al Club Natació Sant Andreu i s’especialitzà en proves de velocitat Assolí el Campionat de Catalunya de 50 m lliure 2004 En l’àmbit estatal guanyà quatre medalles de bronze en aquesta prova una a l’estiu 2002, dues a l’hivern 2002, 2003 i una a l’Obert 2004, i fou sis cops campió d’Espanya en proves de relleus quatre en 4 × 50 m lliure estiu 2005 i 2006, i hivern 2006 i 2007 i dues en 4 × 100 m lliure hivern 2006, 2007 Formà part de la selecció espanyola absoluta en vuit ocasions

Davanter que l’any 1984 fitxà per l’Igualada HC, club en el qual arribà al primer equip la temporada 1985-86 i conquerí sis Copes d’Europa 1994-99, quatre Supercopes d’Europa 1994, 1995, 1996, 1999, cinc Lligues 1989, 1992, 1994, 1995, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i quatre Lligues catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 Posteriorment jugà al Lleida 2003-05, HC Lloret 2005-07 i Cerdanyola HC 2007-08, on es retirà Fou 50 cops internacional amb Espanya i 35 amb Catalunya Guanyà el premi al Millor Esportista d’Igualada 1996

Formada al Club Natació Santa Eulàlia, el 1988 passà al Club Esportiu Mediterrani, on feu tota la carrera esportiva Conquerí nou Lligues de primera divisió 1990, 1992-99 i quatre Copes de la Reina 1997-2000, i participà en una final de la Copa de la LEN 2002 Jugà 96 partits amb la selecció espanyola, i disputà quatre Campionats d’Europa i un Campionat del Món 1998 Té les medalles de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1994, argent 1995 i or 1997, i la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1994

Començà a jugar al club valencià del Marcol Sempre en la posició d’extrem esquerre, jugà quatre temporades amb el Granollers, club amb el qual aconseguí el primer títol europeu de l’handbol català, la Recopa 1976 Posteriorment passà al FC Barcelona, equip on jugà quatre temporades i amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa del Rei 1983 Va concloure la seva trajectòria professional al Marcol Com a internacional jugà 71 partits amb la selecció espanyola i assolí el Campionat del Món B 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980