Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica a Barcelona i fonètica experimental a Madrid És catedràtic a la Universitat de Barcelona i autor de Lingüística d’avui 1968, El timbre vocálico en catalán 1972 i diversos assaigs

De jove milità a la CNT Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar Tornà a Barcelona el 1919 El 8 de març de 1921, a Madrid, intervingué, amb Pere Mateu i Cusidó i Lluís Nicolau i Fort, en l’assassinat del president del govern espanyol, Eduardo Dato, com a represàlia per la persecució dels sindicalistes de Catalunya Refugiat a l’URSS, es posà al servei del partit comunista soviètic El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina Pel juny del 1931 tornà a Barcelona, on s’ocupà de l’organització del Partit Comunista…

Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida Alliberat després d’un any llarg de…

Dugué a terme una extensa activitat de recerca i divulgació de la història de la farmàcia catalana i dels seus aspectes socials i professionals Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya 1969, membre corresponent nacional de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya i acadèmic de la Internacional d’Història de la Farmàcia Fou professor d’història de la farmàcia 1967-78 a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona i secretari de redacció de Circular Farmacèutica 1962-93 Publicà, entre altres molts treballs, Una visita de boticas en Cataluña Año 1774…

Fou inspector forestal a les Filipines Publicà memòries sobre la producció de les zones forestals públiques filipines, així com Bosquejo geográfico e histórico-natural del archipiélago filipino 1885, Guía del viajero de Barcelona a Manila por el canal de Suez 1886 i La inmigración china en Filipinas 1888

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1914, fou professor de l’escola d’electricitat de la Universitat Industrial 1917 i catedràtic de la Universitat de Barcelona 1930-51 Collaborà amb Esteve Terrades i, sobretot, amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i la secció meteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra Inventà el pluviòmetre d’intensitats que porta el seu nom, usat a la majoria d’observatoris del món als EUA en la variant “Hudson-Jardí”, i l’anemòmetre d’aspiració, installat a l’Observatori Fabra el 1913 És autor d’unes 30 publicacions Fou membre…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1950, fou deixeble de Jordi Rubió, Ferran Soldevila i  Jaume Vicens i Vives Professor ajudant de l’esmentada universitat, entre el 1954 i el 1956 fou lector de català i de castellà a la Universitat de Liverpool Posteriorment impartí classes de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona 1956-62 i, tot seguit, esdevingué catedràtic d’institut a Morón de la Frontera, la Seu d’Urgell, el Liceu Espanyol de París i a Barcelona, on es jubilà l’any 1991 Collaborador de primera hora en les empreses historiogràfiques de…

Fill de Julià Gual i de Rita Casals —gran animadora de grups de folklore rossellonès—, seguí els seus a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular de la llengua catalana, a Prada Fundà a Illa una revista escolar que amb el nom de Terra Nostra 1965 es transformà posteriorment en una publicació trimestral de divulgació de la temàtica rossellonesa Amb el mateix nom ha creat una editorial que amb les seves publicacions ha contribuït poderosament al redreçament cultural de les contrades nord-pirinenques És un collaborador eficaç de l’organització de la Universitat Catalana d’…

Deixeble de Manuel Corcelles  És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida 1868 i de diversos retrats, entre els quals els del general O'Donnell presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870 i el de Maximilià I

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política