Resultats de la cerca
Es mostren 7540 resultats
George Pearson Smith
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Doctorat en bacteriologia i immunologia per la Universitat de Harvard 1970 i professor a la Universitat de Missouri des del 1975, la seva aportació principal és el desenvolupament d’una tècnica biotecnològica anomenada phage display , amb la qual s’insereixen seqüències de proteïnes en un bacteriòfag amb la finalitat d’identificar gens El 2018 rebé el premi Nobel de química, compartit amb Frances Arnold i Gregory Paul Winter
Mercè Macià Armengol
Alpinisme
Alpinista coneguda com Teta Macià.
Sòcia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del Grup de Muntanya d’Argentona, aconseguí el rècord estatal d’altitud atenyent la cota 7350 m del Lhotse Shar 1984 Assolí, entre altres pics, el Liskamm Oriental 1979, l’Island Peak 1984, el Cho Oyu 1989, 1992 i el Lhotse Shar 1990, sent la cap d’aquesta darrera expedició Rebé la placa Flor de Neu de Mundo Deportivo
Marçal Compañó Padrós
Esports aeris
Pilot d’aeromodelisme espacial.
Membre del Club d’Aeromodelisme Barcelona, el 2005 guanyà la medalla d’argent per equips al Campionat del Món de modelisme espacial juntament amb Jordi Roura Font i Jordi Roura Missé Des del 2003 participà en diversos campionats d’àmbit internacional i quedà en quarta posició al Campionat del Món 2008 Formà part de la selecció espanyola d’aeromodelisme El 2005 rebé el premi d’Alt Rendiment Esportiu
Joan Cañadell Cortés

Joan Cañadell Cortés
Museu Colet
Handbol
Jugador d’handbol d’onze.
Jugà d’interior al FC Barcelona i al CD Sabadell Fou cinc vegades campió de Catalunya i d’Espanya els mateixos anys 1945-47, 1949, 1951 Formà part de la selecció espanyola en sis ocasions i disputà el primer partit internacional oficial d’handbol d’onze 1949 El 1950 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola Com a tècnic dirigí el primer equip del CD Sabadell
Joan Camp Permanyer
Excursionisme
Excursionista.
Membre del Club Excursionista Pirenaic des del 1937, durant la Guerra Civil formà part del batalló alpí de Benasc Fou president del club 1980-85 Realitzà treballs de cartografia per a l’organització de marxes d’orientació i regularitat i fou promotor del Comitè Català de Marxes de Regularitat Fou autor d’un mapa de l’Alt Pallars El 1989 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya
René Defossez
Música
Director d’orquestra belga.
Estudià al Conservatori de Lieja, on rebé classes de composició de F Rasse Abans d’obtenir una plaça al Conservatori de Brusselles com a responsable de la disciplina de direcció orquestral, exercí al de Lieja com a professor d’harmonia Entre el 1936 i el 1959 fou convidat assíduament com a director musical del Théâtre de la Monnaie de la capital belga El 1972 fundà l’Òpera de Cambra de Bèlgica
Mireia Peral Millán
Natació
Saltadora.
Membre del Club Natació Barcelona, rebé una beca per a la residència Blume de Madrid 2000-01 i fou campiona absoluta d’Espanya d’hivern en trampolí de tres metres i medalla de bronze en trampolí d’un metre i plataforma de 10 m 2001 El 2002 fou medalla de bronze en les tres especialitats Fou dotze vegades internacional per Espanya i participà en dos grans premis FINA 2001, 2002
Maria Luz Palomero Ródenas
Gimnàstica
Entrenadora i jutgessa de gimnàstica rítmica.
Impulsà la gimnàstica rítmica en l’àmbit estatal i internacional, fou entrenadora de rítmica del Club Esportiu INEF de Barcelona i de la selecció catalana Fou jutgessa de gimnàstica rítmica en nombroses competicions internacionals, entre les quals els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de Pequín 2008 Rebé la distinció de la federació catalana 1979 i espanyola 1986 de gimnàstica, així com el Premio Nacional d’educació física
Antoni Oliver i Nadal
Filosofia
Advocat i filòsof.
Estudià humanitats i filosofia a Madrid i a Múrcia i drets a València, a Oriola i a Mallorca, on rebé el títol de doctor 1794 Fou secretari de cambra del bisbe Bernat Nadal i Crespí Publicà El verdadero filosofismo en defensa de la religión 1813 i diversos sillabaris 1836 i deixà manuscrites, entre altres obres, una gramàtica llatina i una Historia de la esgrima y de los desafíos
tractat de Viena
Història
Conveni establert a Viena que acabà la guerra de successió de Polònia (2 de maig de 1738, amb data del 18 de novembre següent) i recollí un seguit d’acords entre Àustria i Lorena, i entre França, Espanya, Nàpols, Sardenya i l’exrei de Polònia Estanislau Leszczynski.
Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina