Resultats de la cerca

Coneixedor de moltes llengües orientals, centrà les seves recerques en l’estudi dels llibres litúrgics de les biblioteques de Roma, i publicà els més antics manuscrits litúrgics romans i gallicans coneguts Climent XI el promogué al cardenalat 1712 Les seves obres més importants foren reeditades en onze volums per AFVezzosi 1747-56 Fou beatificat per Pius VII 1803

Format amb Jvan der Straet i Santi di Tito, és autor de nombrosos gravats —escenes de caça, de batalles, mitològiques i bíbliques—, sovint reproduïts en objectes ceràmics A Roma pintà grandiosos frescs d’un barroquisme exuberant al Vaticà i al palau Giustiniani Després de la mort de TZuccaro anà a Caprarola, on treballà en la decoració del palau Farnese

Fou mestre de capella a la Pietà de Venècia des del 1700 i a Sant Joan del Laterà, a Roma, des del 1725 Autor d’unes seixanta òperes, algunes de les quals tingueren un gran èxit a Londres Deixà també intermezzi , motets, cantates, oratoris i obres didàctiques, com el tractat L’armonico pratico al cimbalo 1708

Professor de teologia el 1536 fou cridat a formar part de la comissió de reforma autora del document Consilium de emendanda Ecclesia 1538 contribuí a l’aprovació dels estatuts de la Companyia de Jesús per Pau III 1540 nomenat cardenal el 1542, fou membre del consell romà per al concili de Trento en la seva primera etapa

Explorà un gran nombre de catacumbes romanes i publicà les seves recerques a Roma sotterranea 1622

Acompanyà Sulla en les guerres màrsica i mitridàtica El 74 aC obtingué el consolat, juntament amb el govern de la Cilícia i la direcció de la guerra contra Mitridates, el qual obligà a retrocedir fins a Armènia Anys més tard obtingué el triomf definitiu, i es convertí en un personatge prestigiós Introduí l’hellenisme a Roma, escriví la història de la guerra màrsica i visqué enmig d’una fastuositat i d’un luxe proverbials

Estudià teologia a Alcalá i a París i fou un dels primers companys d’Ignasi de Loiola, amb el qual féu vot a Montmartre 1534 Professor a Roma, lluità contra el protestantisme, i fou remarcable la seva intransigència sobre la doctrina de la justificació al concili de Trento Succeí 1558 Ignasi de Loiola com a general de la Companyia de Jesús

Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l’arquebisbat de València 1500-11 i com a cardenal 1500 Havia estat membre de l’orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestir cistercenc de Valldigna Entrà a Roma el 1501 Davant la reacció antiborgiana de Juli II, es retirà a Nàpols, ja dominada per Ferran II de Catalunya-Aragó

Franciscà a Matazinhos, prop de Porto 1608, i sacerdot 1613, fou prepòsit del collegi irlandès de Salamanca 1617 Tramès com a teòleg a Roma per promoure la definició de la Immaculada Concepció 1618, hi fundà dos collegis eclesiàstics, que foren centre del renaixent escotisme Historiador dels franciscans, edità l’obra completa de Joan Duns Escot i publicà els Annales Ordinis Minorum 1625-54

Bon teòleg, polemitzà a favor del concili de Calcedònia i del primat romà i en contra del pelagianisme i del maniqueisme Conegut pels seus tractats teològics, les seves obres foren sovint extractades per les colleccions canòniques medievals i hom li ha atribuït indegudament alguns escrits com l’anomenat decret gelasià o el sacramentari gelasià  La seva festa se celebra el 21 de novembre