Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
baronia de Vicari
Història
Jurisdicció feudal a Sicília concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.
El seu besnet Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408
baronia d’Alcamo
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1340, a Ramon de Peralta, comte de Caltabellotta.
En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica
Acireale
Ciutat
Ciutat de Sicília, Itàlia, a la província de Catània, port de la mar Jònica.
Centre d’una regió agrícola vinya, cítrics Situada al peu de l’Etna
Enna
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia, situada al centre de l’illa.
Centre agrícola i miner sulfur Prengué importància a partir del regnat de Frederic II 1296-1337, que hi residí sovint el 1307 fou iniciada la catedral, d’estil gòtic reformada al segle XVI, i en aquesta època fou bastida la torre hexagonal dita de Frederic II El palau Pollicarini, del segle XV, és també d’estil gòtic català
molsa de Còrsega
Farmàcia
Mescla d’algues recollides i dessecades a les platges de Còrsega, Sardenya i Sicília.
Conté una resina i una gelatina vegetal En forma de decuit fou emprada com a vermífug contra ascàrides i oxiürs Actualment ha caigut en desús a causa de l’existència de vermífugs sintètics de més fàcil aplicació
principat de Castelforte
Història
Jurisdicció senyorial concedida a Sicília, el 1656, a Felícia d’Orioles i de Montcada.
baronia de Caropipi
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1404, a Simó de Vallgornera, baró d’Assaro.
cultura de Castelluccio
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze que ocupà la meitat oriental de Sicília.
El nom deriva del poble del mateix nom, prop de Noto Hom en coneix poblats de cabanes de planta ellíptica i sepulcres dins covetes artificials, amb els cadàvers arrupits N'és molt típica la ceràmica pintada
principat de Larderia
Història
Títol concedit a Sicília el 1690 a Lluís de Montcada (mort vers el 1704).
El 1798 passà als Platamone, ducs de Cannizaro
Val di Noto
Història
Divisió administrativa del SE de Sicília des de l’època normanda fins al 1812.
Durant el domini catalanoaragonès era delimitada per les costes de la mar Africana i de la mar Jònica entre els rius Salso i Alcantara, i, a l’interior, per les valls del Salso i del Simeto Hi tingué preponderància el partit català bé que hi era també representat el partit llatí A mitjan s XVI tenia una població d’uns 250 000 h, que augmentà a partir del s XVIII El 1817 el territori fou dividit en tres valli de Catània, de Siracusa i de Caltanisseta