Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
serra d’Altars
Vista de la serra d’Altars
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós situat entre les valls d’Àssua i la vall Fosca (termes de Sort i la Torre de Cabdella) que forma part de la carena que separa les conques de la Noguera Pallaresa i del Flamisell.
És el contrafort meridional del massís del Montsent, al qual es troba unit pel coll de Triador Culmina al bony d’Altars 2 482 m alt, al vessant oriental del qual es troben les pistes més altes de l’estació d’esports d’hivern de Llessui
Farrera dels Llops
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la dreta de la vall de Sant Joan, en un coster sota el Puig, damunt la confluència de la Valira i el riu de Civís.
Prop del llogaret hi ha l’esglesiola de Santa Agnès, que sembla que és l’antiga parròquia Documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, l’església actual, romànica, té la volta esfondrada les ruïnes són anomenades popularment la Meca Encastada a l’absis es conserva una biga decorada amb escuts Formà part de l’antic terme d’Ars fins el 1970
Fageca
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Seta, accidentat pels contraforts occidentals de la serra d’Alfaro al sector nord i pels vessants septentrionals de la Serrella (pla de la Casa, 1.379 m alt.) al sector sud.
Aquesta darrera fa de divisòria d’aigües entre els barrancs que formen el de Seta, vers l’oest, i els que formen el barranc de Famorca, vers l’est L’agricultura ocupa només un 30% del terme, al sector central, el més baix hi predomina absolutament el secà 325 ha, oliveres, ametllers, cereals i vinya El 70% restant, ocupat per matollars, és aprofitat per a la ramaderia bestiar cabrum i oví El poble 769 m alt, que agrupa tota la població del municipi fagequins , és situat prop de la carretera d’Alcoi a Dénia l’església, erigida en parròquia el 1574, és dedicada a l’Esperit Sant Fou lloc de…
coll de Condreu
Collada
Coll (1000 m alt.) obert a la cinglera que limita la vall d’Hostoles amb l’altiplà de Collsacabra (entre els santuaris de la Salut i del Far), per on passa la carretera de Vic a Olot.
pic de Clavera
Cim
Cim (2 721 m alt.) del terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), a la línia de crestes que separen la vall de la Noguera Pallaresa de la de l’Arièja, del qual davalla el barranc de Clavera
.
Castelltort
Poble
Poble (884 m alt.) del municipi de Guixers (Solsonès), a la vall de Lord, damunt la riba dreta de l’aigua de Valls; de la seva església parroquial (Sant Climent), del segle XVIII, depèn la de Guixers.
Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica, dedicada a Sant Climent, segle XII La parròquia fou donada a la canònica de Solsona A l’espluga Negra hi ha restes neolítiques vas campaniforme
fort de la Guàrdia
Història
Gran fortificació de Prats de Molló (Vallespir), que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa.
En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia , testimoniada ja el segle X
Glorieta
Vista de la torre del Castell de Glorieta
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), situat al S del cap del municipi, a la banda oriental de la vall del Torrent, que rep el nom de Boixerons tot just deixa la població.
De l’església parroquial Santa Maria depenen les de la Sala i el Fonoll Pertangué als Cervera el 1266 la marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta , i el 1380 l’orde adquirí la jurisdicció civil i criminal fou de la comanda de l’Espluga
túnel de Bracons
Túnel de Bracons
© FCC Construcción
Túnel viari
Túnel que forma part de l’Eix Vic-Olot (C-37), situat sota la collada de Bracons, i que comunica Osona amb la Garrotxa pels municipis de Sant Pere de Torelló i la Vall d’en Bas.
Amb una longitud de 4,3 quilòmetres, és el túnel més llarg de Catalunya després del de Viella i el del Cadí Fou inaugurat l’abril del 2009, i entrà en servei al juny del mateix any
Castelló d’en Bas
Castell
Antic Castell situat a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt.), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d’en Bas, dins el municipi de la Vall d’En Bas (Garrotxa).
Esmentat ja a mitjan s XI, fou l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis En resten escassos vestigis en canvi, se'n conserva l’església com a santuari Sant Miquel de Castelló