Resultats de la cerca
Es mostren 26071 resultats
Bratsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ d’Irkutsk, Rússia, situada vora l’Angara.
Enllaça amb la conca d’Irkutsk mitjançant el ferrocarril Transsiberià Té un dels complexos hidroelèctrics més importants del món L' embassament de Bratsk 557 km de longitud 5 500 km 2 capacitat 180 000 milions de m 3 potència installada 4 500 milions kW producció 22 600 milions kWh a l’any es troba en funcionament des del 1961 És la base de proveïment d’energia i aigua de Sibèria
serra del Boix
Serra
Serra del Baix Ebre que forma part dels últims contraforts meridionals de la Serralada Prelitoral Catalana.
Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció N-S i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa És constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries, que es plegaren lleugerament durant l’orogènesi alpina Té poca altitud 756 m al puig de Marimanya La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa
Bissau
Ciutat
Capital de Guinea-Bissau.
Situada a la vora nord de l’estuari del riu Geba, és un port comercial que exporta fustes dures, cacauets, arròs i cocos Té aeroport internacional Fundada pels portuguesos, al segle XVI esdevingué un petit port comercial, i al XVII un important centre de tràfic d’esclaus Del 1941 al 1973 fou la capital de la Guinea Portuguesa i a partir d’aquest any capital de Guinea-Bissau
Barinas
Ciutat
Capital de l’estat de Barinas, Veneçuela, vora el riu Santo Domingo.
Centre d’importants carreteres que relacionen els llanos , el litoral del Carib i la serralada de Mérida, constitueix un nucli industrial fusta i un centre turístic Molt a prop té un jaciment petrolífer Centre d’ensenyament superior amb una universitat Fou una ciutat important durant l’època colonial, de la qual conserva diversos edificis, i fou traslladada al lloc actual, des dels vessants de la serralada, el 1759
Alfambra
Riu
Riu d’Aragó, afluent per l’esquerra del Túria (102 km de longitud i 1380 km 2
de conca).
El seu règim és pluvionival Té un cabal absolut de 1,51 m 3 /s Format pels rierols Blanco i Santa Isabel, alimentats per les aigües de la serra de Gúdar Fins a Gave pren la direcció NW i discorre per congosts al S de la serra de Sant Just pren la direcció S-SW per una àrea de relleu tabular miocènica fins a desembocar prop de Terol
suspensura
Arqueologia
Paviment d’una part de les termes romanes situat directament per sobre de l’hipocaust.
Construït amb lloses de maó i sostingut per pilars d’adob, té la finalitat de cobrir la cambra que uneix subterràniament el forn a l’exterior dels banys amb el subsol del caldari i el tepidari La lliure circulació de l’aire calent per aquest espai hipocaust escalfa la suspensura i facilita l’escalfament de les piscines que hi ha directament a sobre seu en aquestes dues sales
estrat
Arqueologia
Deposició de sediments arqueològics, deguda a causes naturals o antròpiques, que se superposa a una altra, cronològicament més antiga, en un jaciment.
Cadascun dels estrats té característiques pròpies i es diferencia dels altres pel color, la textura i els components a més, conté materials corresponents a un horitzó cronològic que els és comú Cada estrat s’ha de reproduir dibuixant les seccions precises amb totes les seves mesures i signes convencionals necessaris El conjunt de totes les unitats estratigràfiques s’anomena estratigrafia , i mostra les etapes evolutives en l’ocupació del jaciment
efecte riquesa
Economia
Discriminació del tipus d’interès i augment de la demanda de béns i serveis per part dels empresaris i consumidors, a conseqüència d’un augment en la quantitat de diner.
Aquest efecte, descrit per l’economista Arthur Cecil Pigou, té grans conseqüències en la política monetària Les retallades de tipus d’interès provoquen expectatives d’augment dels rendiments d’altres actius com ara les accions o els immobles El resultat és que els propietaris se senten més rics i amb més capacitat de despesa i n'incrementen el consum Amb les pujades del preu del diner, l’efecte és el contrari
estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar
NASA / Alexander Gerst
Estret marí
Estret que separa la costa meridional de la península Ibèrica i la costa septentrional africana.
Té uns 14 km d’amplada mínima i posa en comunicació l’Atlàntic i la Mediterrània Des del punt de vista tectònic és una conseqüència de l’orogènia terciària En fan difícil la navegació dos corrents marins de sentit contrari un de superficial oest-est, amb aigua atlàntica, força freda i poc salada, i un altre de profund est-oest, amb aigua mediterrània, no tan freda i més salada
Frosinone
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a la comarca de la Ciociaria, a tocar del riu Cosa, afluent del Sacco, dalt d’un turó, des d’on domina la plana del Sacco La ciutat té aspecte modern, amb carrers rectes i amples Dels habitants del terme només la meitat viuen al nucli urbà la resta és dispersa per l’àrea agrícola, intensament conreada, dels voltants Centre agrícola vinya, oliveres, cereals i mercat de bestiar