Resultats de la cerca

A deu anys fou admès a la Royal Academy of Music, de Londres, de la qual arribà a ésser director el 1866 El 1849 fundà la Bach Society, de Londres, amb la qual organitzà el 1854 la primera audició a Anglaterra de la Passió segons sant Mateu Fou catedràtic de música a Cambridge 1856 Compongué una simfonia, música per a piano, de cambra i coral És considerat un dels més importants exponents de l’escola romàntica anglesa

Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers

Estudià a Viena i el 1932 fou contractat com a violinista de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat, de la qual formà part com a concertino entre el 1939 i el 1971 Del 1954 al 1979 dirigí el tradicional concert d’any nou Parallelament fundà diverses formacions de cambra, com l’Octet de Viena 1948 Lligat a la música festiva i popular austríaca, realitzà nombroses gravacions, entre les quals destaca la integral de les danses i marxes de Mozart

Membre d’una família amb gran tradició musical, començà els estudis de piano quan tenia sis anys a la seva ciutat natal Posteriorment estudià al Conservatori de París amb la pedagoga Yvonne Lefébure i hi aconseguí el primer premi en música de cambra i piano Des de molt aviat mostrà una gran inclinació per l’obra de WA Mozart, que ha interpretat sovint en els seus concerts És casada amb Jaume d’Orleans, duc d’Orleans

Fou professor de la Musikakademie de Viena 1912-20 i des del 1920 dirigí la Hochmusikschule de Berlín, fins que els nazis el feren dimitir Compongué òperes de to expressionista i vigorós, entre les quals Der ferne Klang ‘El so llunyà’, 1912 Altres òperes seves són Das Spielwerk und die Prinzessin ‘La joguina i la princesa’, 1913, Der Schatzgräber ‘El cercador de tresors’, 1920 i Christophorus 1924, recentment revalorades Escriví també música de cambra i una cinquantena de cançons

Deixeble de Lluís Romeu, JLamote de Grignon i JBLambert, fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà 1924 i n'esdevingué director l’any 1957 Des del 1928 fou director de l’Escola Municipal de Música de Vic El 1931 fundà l’Orquestra de Cambra de Vic, més tard transformada en Orquestra Municipal És autor de sardanes, com Invocació, Renovellament i Contemplació , i d’obres per a cor i cobla, una Simfonia en fa i diverses obres corals i instrumentals

Viatjà per Flandes, Anglaterra i Alemanya abans d’establir-se a Madrid 1747, on fou pintor de cambra del rei Ferran VI El seu estil és alegre, ric en el color i en la composició Pintà al fresc volta del menjador de gala del palau d’Aranjuez, quadres religiosos i retrats Museo del Prado, cartons de la sèrie de les quatre estacions per a la Real Fábrica de Tapices i decorats per al teatre del Buen Retiro de Madrid

Fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears 1899 i el primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya 1920-23 Impulsà sobretot l’Associació d’Estudis Cooperativistes 1914 i la creació d’una Societat Cooperativa d’Habitatges 1919 Unit al partit radical, fou regidor de Barcelona 1917-20 Presidí l’Ateneu Enciclopèdic Popular 1928-32, del qual havia estat un dels fundadors És autor de La cooperación catalana 1927

Fill d’un bronzista portuguès, fou deixeble de Francisco Rizi El 1686 fou nomenat pintor de cambra del rei Assimilà el color venecià i el flamenc, i rebé la influència de Velázquez Conreà la pintura religiosa i el retrat Carles II , museu de Frankfurt retrats de la família reial, i dominà la tècnica del fresc La Sagrada Forma 1685, de la sagristia d’El Escorial, és un testimoni dels seus dots per a les composicions escenogràfiques i de perspectiva

Estudià a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy, a Brusselles i a Colònia El 1939 anà a residir a Madrid, on ensenyà orgue des del 1944 al conservatori, del qual fou director 1956-61 Renovà l’òpera basca amb Mirentxu 1910 i Amaya 1920 De les seves sis sarsueles destaca El caserío 1911 És autor d’obres simfòniques Diez melodías vascas , 1941 Sinfonía pirenaica, 1945, de música de cambra, etc Ha harmonitzat nombroses cançons populars basques