Resultats de la cerca
Es mostren 6059 resultats
Boris Fortuny Wollny
Esgrima
Tirador.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya individual de floret en la categoria de menors de vint anys 2005, 2007 En l’àmbit absolut, es proclamà campió català de floret 2007 El 2009 també aconseguí el Campionat de Catalunya universitari Es retirà l’any 2010, però continua lligat a l’esgrima com a àrbitre
Viśvāmitra
Mitologia
Religions orientals
Famós ṛiṣi de la mitologia hindú, personatge de nombroses aventures, contades ja a l’antiga literatura vèdica i, sobretot, a l’èpica i als Purāṇa.
Nascut en la casta guerrera kṣatrīya , per mitjà d’un sever ascetisme aconseguí d’elevar-se a la casta bramànica La seva rivalitat amb Vasiṣṭha ṛiṣi de casta bramànica, que no volia reconèixer-li la nova dignitat, tipifica, segons Dumézil, la forta tensió existent, dins la comunitat ària del període vèdic, entre clans patriarcals i guerrers
Tomàs Seguí i Seguí
Història
Economia
Socialista.
Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918 Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde 1931-33 Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36
Alberto Santos-Dumont
Aeronàutica
Aeronauta i inventor brasiler.
Feu nombroses experiències sobre navegació aèria a França, primerament amb baló 1898 i després amb avió Construí diversos aparells i aviat esdevingué famós pels seus vols a París El 1906 aconseguí de fer el primer vol d’un aparell europeu més pesant que l’aire, fet que donà un gran impuls al desenvolupament de l’ aviació
Ubertino da Casale
Literatura italiana
Cristianisme
Místic i escriptor italià.
Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae , en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera
Tiberi III
Història
Emperador d’Orient (698-705).
Era militar i s’anomenava Absimar i, totalment estrany a la dinastia regnant, ocupà el tron durant l’exili de JustiniàII Hagué de lluitar constantment contra els àrabs, que amenaçaven les fronteres de l’Imperi, i morí en guerra contra Justinià, el qual, amb l’ajut de Tervel, rei dels búlgars, aconseguí de recuperar el poder
Tiberi II
Història
Emperador d’Orient (578-582).
Membre de la dinastia de Justinià, fou adoptat com a fill per Justí II, el qual el nomenà cèsar 574 Consagrat emperador, alhora que consolidava la situació interna de l’estat, derrotà els perses 578-81 i aconseguí ampliar les fronteres de l’Imperi amb l’ajut del seu gendre Maurici, que el succeí en el tron
Anastasi I
Història
Emperador romà d’Orient (491-518).
De la família valentinianoteodosiana, aconseguí la corona gràcies al seu casament amb Ariadna, vídua de l’emperador Zenó Derrotà la revolta dels isauris Introduí importants reformes administratives simplificació del sistema corporatiu, abolició de certs imposts, crèdits a empreses privades, etc Fou monofisita i perseguí els ortodoxos, fet que provocà les revoltes de Vitalià 513 i 515
José Gafo
Cristianisme
Dominicà.
Intentà la transformació del moviment de Cercles Obrers Catòlics en un sindicalisme aconfessional, independent respecte a la patronal i d’exclusiva reivindicació professional Aconseguí la creació d’una Confederación de Sindicatos Católicos Libres 1916-21, que finalment s’uní als Sindicats Lliures de Ramon Sales A Madrid, amb el PGerard, edità La Voz del Trabajo i El Sindicalista Libre
Francesc I de Mòdena
Història
Duc estense de Mòdena i de Reggio (1629-58).
Fill d’Alfons III, estigué immergit en les rivalitats hispanofranceses i, pel fet d’haver refusat l’aliança francesa, l’any 1635 obtingué de Felip IV el ducat de Correggio, però no aconseguí de recuperar el de Ferrara, ocupat pel papa Passà la resta del seu regnat aliant-se successivament amb un o altre d’ambdós contendents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina