Resultats de la cerca

Començà els estudis de piano a cinc anys amb la seva mare, Àngela Serra, i els continuà a l’Acadèmia Marshall i, després de la Guerra Civil Espanyola, al Conservatori de Barcelona, on fou deixebla de P Frank orgue Guanyà una beca de l’Institut Francès que li permeté anar a París a estudiar amb N Pierront, i gràcies a una beca de la Fundación Juan March seguí els cursos de perfeccionament de F Germani i H Rilling a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Interessada en la música ibèrica, feu estudis musicològics amb MS Kastner, G Estrada i LF Tagliavini Ha desenvolupat una intensa carrera de…

Amarada de l’esperit modernista s’especialitzà en la locució floral Féu pirogravat, i com a repussadora de cuir exposà el 1904 A la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 aportà un pedestal de guix ornat de flors camperoles, i a la VI 1911 un gerro de terra cuita decorat amb crisantems

Format a l’escola de Belles Arts Conreà amb èxit el cartellisme Festes de la Mercè , 1956, 1958 Fira de mostres de Barcelona, 1959 Obtingué, entre altres premis, el diploma d’honor de l’Institut Internacional de Decoradors de Chicago 1960 Dedicat també a la pintura i la litografia, féu nombroses exposicions a diversos països

Deixeble de Nobas L’any 1891 participà en la Primera Exposició de Belles Arts de Barcelona i després, a París, en l’Exposició Universal del 1900, on guanyà la Tercera medalla amb Dianac Exposà també a Madrid El seu germà Francesc Obiols i Delgado , dibuixant, collaborà en diverses publicacions, com Hispania i Álbum Salón

Cosí de Margarida Xirgu Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona 1904 Dirigí els quadres escènics L’Artesà 1916-17, el del Casal Català de Gràcia 1917-21, el de l’Ateneu de Sant Gervasi 1921-22 i el Mossèn Cinto 1922-23 a tots féu representar obres d’autors catalans

Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme S'ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular Eivissa, de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor

És format pel conjunt d’acadèmics numeraris de les reials acadèmies de belles arts, de ciències exactes, físiques i naturals, de ciències morals i polítiques, de jurisprudència i legislació, d’història, de farmàcia i l’espanyola, reunits en corporació estatal Els estatuts foren aprovats el 18 d’abril de 1947 La seu és a Madrid

Membre de la Junta de Museus de Barcelona, promogué importants exposicions artístiques al Principat Adquirí a Viena el Sant Jordi de Jaume Huguet, actualment al Museu d’Art de Catalunya Llegà una important collecció de vidres al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona És fill de  Francesc Cabot i Ferrer i germà de Joaquim Cabot

Format a l’Escola de Belles Arts de València i deixeble de Josep Mongrell Amplià estudis a París i a Roma 1913-14 En tornar-ne, esdevingué collaborador habitual de “La Esfera” Exposà a València el 1927, i s’installà a Cullera, d’on féu nombrosos paisatges Exposà a València, Madrid i Buenos Aires

El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita