Resultats de la cerca
Es mostren 9299 resultats
Cenicero
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a ponent de la ciutat de Logronyo, sobre l’Ebre.
L’economia és de base agrícola, especialment vinya És molt important l’elaboració de vi amb denominació d’origen La Rioja A la ciutat de Cenicero destaca l’església parroquial de San Martín segle XVI
torre d’antena
Torre, normalment metàl·lica, destinada a fer de suport o base a una antena emissora o receptora d’ones radioelèctriques.
petrolàtum
Farmàcia
Química
Mescla purificada d’hidrocarburs semisòlids obtinguts del petroli, que serveix de base de cremes i pomades farmacèutiques i cosmètiques.
espatlla
Disseny i arts gràfiques
Part del caràcter tipogràfic que va des del final de l’arbre fins a la base de l’ull.
fórmula notarial
Diplomàtica i altres branques
Text presentat en esquema, de redactat genèric, que els notaris prenen com a base de redacció d’un document.
Són cèlebres les colleccions de fórmules andecaves les d’Angers dels s VI i VII i les Marculf s VII, ambdues merovíngies, i les fórmules visigòtiques, compilades al s VII amb elements anteriors Posteriorment aquests reculls foren anomenats formularis formulari
paller
Paller
© Fototeca.cat
Agronomia
Munt gros de palla, generalment de base rodona, disposada a l’entorn d’un pal vertical que la sosté.
Hom el sol fer prop de l’era després de la batuda i serveix per a guardar la palla durant el temps que ha de durar el seu consum
plòcon
Ecologia
Comunitat biòtica aquàtica formada per organismes (algues filamentoses) adherits al substrat per la base i més o menys ramificats.
timina
Bioquímica
Base pirimidínica que forma part dels àcids nucleics i dels quals pot ésser aïllada per un procés d’hidròlisi.
És un sòlid cristallí incolor, lleugerament soluble en aigua calenta i fàcilment soluble en les bases, que es fon a 326°C Hom l’obté per síntesi a partir de la urea i de l’àcid 2-cianopropiònic i té aplicació en la recerca bioquímica
sospedrat
Construcció i obres públiques
Adob fet en els fonaments d’una construcció, la base d’un element de suport, etc, en sospedrar-los.
espiga
Indústria tèxtil
Nom que hom dóna als teixits amb un lligat de base que, com la sarja, forma línies paral·leles obliqües.
El teixit té unes llistes, generalment per ordit, en les quals alternativament les línies obliqües ho són en sentits oposats Hom l’anomena també espigueta