Resultats de la cerca

Especialista en la modalitat olímpica d’eslàlom, el 2006 ingressà al Club Cadí Canoë - Kayak procedent del Pôle Espoir de Tolosa, on s’havia iniciat El 2007 competí a les Copes i Campionat d’Espanya i fou habitual en els podis Participà amb l’equip estatal en proves internacionals El 2007 obtingué la quarta posició al Campionat d’Europa sub-23, i l’any 2008 i el 2009 fou medalla de bronze Fou campió 2008 i subcampió d’Espanya 2009 individual i subcampió 2008 i campió 2009 per equips La temporada 2008-09, passà a competir pel Club Atlético San Sebastián del País Basc

Porter que jugà sempre al CP Voltregà Primer ho feu en els equips inferiors, després en el filial Inriva, amb el qual fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i finalment en el primer equip, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i tres Copes del Rei 1969, 1974, 1977 També fou internacional amb la selecció espanyola juvenil, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1963, i amb l’absoluta, amb la qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1971 Es retirà en acabar la temporada 1976-77 i tres anys després ocupà durant una temporada el càrrec d’…

En la modalitat de tir en sala fou campió d’Espanya en cinc ocasions 1994, 1995, 1997, 1998, 1999 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí la sisena posició, i en els Mundials de Londres 1997 i Nova Zelanda 1999, en els quals guanyà la medalla d’argent per equips Amb la selecció espanyola assolí la medalla de bronze en la Copa d’Europa 1996 i els títols de campió d’Europa per equips en sala 1996, 1999 Fou secretari del Club Tir Arc Olesa 1990-2003 i president de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física FCEDF 2008-11

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial…

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB En l’especialitat de iol a dos, fou campió d’Espanya 1960 i dos cops de Catalunya 1960, 1962 En outrigger a dos, també fou dos cops campió de Catalunya 1960, 1962 En l’àmbit internacional, guanyà el Critèrium Internacional del riu Héraut i la Regata Internacional de Seta 1961, ambdues en quatre amb timoner En la mateixa modalitat, aconseguí el Trofeu Ciutat de Girona 1962 En deixar la competició, es dedicà a fer d’entrenador i d’assessor del RCMB, del qual formà part dels anomenats Mites del Rem grup de veterans de vuit amb timoner

Germà d’ Arantxa Sánchez i Vicario Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, fou professional des del 1984 Fou campió de Catalunya individual 1986, 1988, 1989, 1993 i de dobles 1986-89, 1992, 1993, 1995, cinc vegades fent parella amb Sergi Casal i una amb el seu germà Xavier També fou campió d’Espanya individual 1983, 1985, 1986, 1988, 1989 i de dobles 1985, 1986, 1988, 1989, sempre amb S Casal En el circuit internacional guanyà un títol de l’ATP Masters Series Roma, 1991 i catorze de l’ATP Tour En dobles guanyà tres títols de Grand Slam –Roland Garros 1988, amb Andrés Gómez, Obert…

Fundat el 1989, nasqué sota la tutela del collegi Santa Caterina de Siena El 1992 pujà a primera divisió B Posteriorment ascendí a la segona categoria estatal, i la temporada 1998-99 ho feu a la màxima categoria La mateixa temporada l’equip infantil fou campió de Catalunya i d’Espanya, títols que també assolí l’equip cadet la temporada 2000-01 El sènior jugà a la divisió d’honor femenina les temporades 1999-2000 i 2000-01 Retornà a primera divisió femenina, coneguda des del 2004 com Lliga Femenina 2, on es mantingué fins el 2009 Posteriorment jugà a la Copa Catalunya Fou campió 2006 i…

Fundat al principi de la dècada de 1970, fou impulsat per Joan Asensio, Cast Soteras i Joan Romeu Els anys noranta els equips de base aconseguiren els primers podis del club, i el 1996 el primer equip pujà a primera divisió Participa en els Campionats de Catalunya i d’Espanya Després d’una crisi, el 2003 es traslladà al teatre de La Passió, i des de llavors també és conegut com Club Escola Tennis Taula La Passió d’Esparreguera També disposa d’un equip d’esportistes amb discapacitat física que fou campió d’Espanya i de Catalunya per equips En competicions individuals destaca Jordi Morales,…

Fundat l’any 1915 com a Unió Esportiva Premià, el 1921 adoptà la denominació actual A mitjan dècada dels vuitanta començà l’ascens de categories que es concretà en el debut a tercera divisió la temporada 1991-92 La temporada 1992-93 es proclamà campió de la categoria i pujà a segona divisió B Jugà quatre temporades a segona B, en dues etapes 1993-95 i 1999-2001 A excepció del període 2003-06, jugà la resta de temporades a tercera divisió estatal L’any 2006 es proclamà campió del Torneig d’Històrics Juga a l’estadi municipal de Premià, que té capacitat per a 1500 espectadors, i disposa de…

Competí amb el CN Reus Ploms Fou nou cops campió de Catalunya en 50 i 100 m lliure 1989, 1992, 100 m papallona 1990, 50 i 100 m esquena 1995 i 200 i 400 m estils individual 1990 En Campionats d’Espanya d’estiu fou campió en 100 m lliure1990, i en els d’hivern es penjà la medalla d’or cinc cops, en 50 i 100 m lliure 1990, 1991 i en 200 m estils individual 1989 Fou internacional una seixantena de vegades i participà, el 1991, en els Campionats del Món i d’Europa, i els Jocs Mediterranis Rebé les medalles de Serveis Distingits de bronze 1989, argent 1990 i or 1991