Resultats de la cerca
Es mostren 2306 resultats
Ricard Giralt i Casadesús
Arquitectura
Arquitecte, especialista en temes d’urbanisme.
Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte…
Francesc Guàrdia i Vial
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1905 Gendre i collaborador de Lluís Domènech i Montaner, fou l’arquitecte director de l’important grup d’artistes i ajudants que intervingueren en l’obra del Palau de la Música Catalana El 1912 feu l’ampliació de la casa Thomas, del seu sogre, a Barcelona Guanyà amb Enric Catà el concurs per al Teatre Principal de Terrassa 1909, i el 1910, amb Alexandre Soler i March , el del Mercat Central de València acabat el 1928 És autor de nombrosos edificis de Barcelona Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears…
Francesc Darder i Llimona
Veterinària
Veterinari i metge.
Fill de Jeroni Darder i Feliu Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889, també veterinari Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural Dirigí El Zookeryx , El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada Publicà Hidrofobia 1876, El conejo, la liebre y el lepórido 1910, Cría industrial de la trucha 1913 i Piscicultura 1913, en català El seu germà Antoni Darder i Llimona Barcelona 1858 — 1917…
Emili Salas Sallarés

Emili Salas Sallarés
CN ATLÈTIC-BARCELONETA
Natació
Pioner de la natació catalana.
Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li correspon l’…
Eudald Vallès Vallet
Rugbi
Jugador, àrbitre i directiu de rugbi.
S’inicià en el basquetbol amb la Société Patrie i amb el Club Bàsquet Atlètic de Sant Gervasi El 1941 comencà a jugar a rugbi amb el Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins la seva desaparició El 1947 els jugadors sortits del RCD Espanyol fundaren la secció de rugbi del Club Natació Montjuïc, on jugà fins el 1954 i també fou directiu Durant l’etapa en la directiva impulsà la construcció de la piscina del carrer Reina Amàlia i el CN Montjuïc guanyà la Copa Federació 1957, 1963 D’altra banda, el 1954 ingressà al collegi d’àrbitres, del qual més tard fou secretari i president 1955-60 Exercí d…
Germà Polo García
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter, s’inicià al collegi dels Maristes de Sants i quan era infantil fitxà pel Futbol Club Barcelona La temporada 1986-87 jugà a la màxima categoria amb el Dominicos de la Corunya cedit pel FC Barcelona i la següent tornà al club blaugrana, en el qual jugà fins el 1992 Amb el Barça fou el màxim golejador de la divisió d’honor 1990 Amb la selecció espanyola fou subcampió del món 1986 i, entre el 1989 i el 1992, formà part de la selecció ADO, d’on havien de sortir els deu jugadors per als Jocs Olímpics de Barcelona, amb la qual el 1989 fou subcampió dels World Games Posteriorment, jugà al…
David Gabaldón Calzada
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Collegi Jesús i Maria d’Igualada, d’on passà a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual debutà a la màxima categoria la temporada 1988-89 L’any 1995 fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb què es retirà el 2003 En el seu palmarès hi ha set Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, 1997, 2000, 2001, 2002, onze Lligues espanyoles 1989, 1992, 1994, 1995, 1996, 1998-2003, cinc Copes del Rei 1992, 1993, 2000, 2002, 2003, sis Supercopes d’Europa 1994, 1995, 1997, 2000, 2001, 2002, una Copa Intercontinental 1998, tres Copes Ibèriques 1999, 2000, 2001 i sis Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994, 1996,…
Antoni Sumalla i Armengol

Antoni Sumalla i Armengol
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, professor d’idiomes moderns.
Biografia S'allistà com a voluntari a l’exèrcit que lluitava a Cuba contra els independentistes Es relacionà amb els escolapis de Guanabacoa, i s’hi quedà a treballar com a criat a l’internat Jove pietós, s’entusiasmà per l’ideari calassanci i demanà ingressar-hi Tornà a Catalunya i a 26 anys entrà al noviciat de Moià, el 8 de desembre de 1879, i hi professà el 8 de setembre de 1891 Cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Anà Iratxe Navarra com a ajudant de mestre de novicis Ordenat sacerdot el 19 de maig de 1886, aquell mateix estiu fou enviat a Cuba…
Josep de Calassanç

Josep Calassanç segon dibuix a carbó de Juli Borrel, conservat a l'Arxiu Provincial de l’Escola Pia
© Escola Pia
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i fundador.
Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…
remissió
Dret processal
Acció de diferir una causa remetent-la a un altre tribunal o col·legi competent per a un examen o una decisió.
Competència del tribunal de cassació o tribunal suprem, hom l’aplica per motius d’ordre públic És aplicada normalment en els procediments contra magistrats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina