Resultats de la cerca

S’incorporà al Futbol Club Barcelona 1912-13 procedent de la Societat Gimnàstica de Madrid Davanter centre i interior dret, jugà 34 partits i marcà 20 gols amb el Barça Conquerí el Campionat d’Espanya i el Campionat de Catalunya La temporada 1913-14 passà a l’Universitari

Interior dret que jugà amb el Club Esportiu Europa al final de la dècada de 1910 i principi de 1920 Amb l’Europa fou campió de Catalunya de primera categoria la temporada 1922-23 i subcampió la temporada 1923-24 Formà part de la selecció catalana el 1921

Fundada al començament del s XVII a la riba del riu Paraíba, fou punt de partida d’expedicions a l’interior bandeiras És centre agrícola cafè i industrial Té explotació de pedreres de dolomita a la rodalia Inclou el nucli de Chácara do Visconde Centre d’ensenyament superior

Les primeres neveres eren mobles o recipients de parets aïllants, a l’interior dels quals hom posava glaç, que absorbia les calories dels productes que eren dins la nevera Aquest sistema encara és utilitzat en les neveres portàtils Actualment les neveres solen ésser dotades de sistemes mecànics de refrigeració

El president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra canvia tres consellers del seu govern Miquel Sàmper substitueix Miquel Buch al departament d’interior, Àngels Ponsa ocupa el càrrec en el lloc de Mariàngela Vilallonga al de cultura, i en el d’economia Ramon Tremosa relleva Àngels Ponsa

En la línia de la mar s’obren les coves d'Artà o de l’Ermita Damunt el promontori hi ha les ruïnes de la talaia Vella 185 m alt, o talaia de Fora des Cap Vermell , i més a l’interior, de la talaia Nova 210 m alt

L’aparell circulatori és tancat, el sistema nerviós és hiponeure i l’aparell excretor té dos nefridis Són hermafrodites i presenten les gònades separades El desenvolupament és indirecte, amb una larva actinotroca Habiten a l’interior de tubs secretats per ells mateixos Tots són marins, litorals i bentònics

Germà de l’alcalde de Barcelona Jaume Aiguader Durant els fets de maig del 1937 a Barcelona, ocupava el càrrec de conseller de seguretat interior del govern de la Generalitat de Catalunya en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya El 1939 s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic

Prengué part en la guerra dels bòers i fou nomenat cap d’estat major imperial 1912 i promogut mariscal 1913 Comandà el cos expedicionari britànic al front occidental 1914-15 i fou nomenat cap de l’exèrcit de l’interior 1916-18 i virrei d’Irlanda 1918-21

Una rebellió interior l’obligà a cercar l’ajuda d’Anglaterra, d’on ja no sortí més El 1168 aconseguí de dominar el sud-est de l’illa i Dublín, amb la collaboració, entre altres capitans anglesos, de Richard Strongbow, el qual el succeí en el govern de Leinster