Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
reineta meridional
Reineta meridional
Jihne Ben Hassine (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Granota de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, similar a l’Hyla arborea, però una mica més grossa (fins a 6 cm), molt esvelta, amb les potes posteriors molt llargues i coixinets terminals a tots els dits.
És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya
rata cellarda
Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de fulla caduca i…
peluda
Llenguado pelut
DZMB. Thomas Knebelsberger (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, d’uns 20 cm de longitud, molt semblant al llenguado, però amb bandes transversals o amb grans taques sobre el costat pigmentat i sobre les aletes.
Habita sobre fons sorrencs a la Mediterrània
peix porc
Peix porc
Roberto Pillon (CC BY-NC-SA 4.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids, de petites dimensions, fins a uns 6 cm, que habita al fons, a la zona costanera.
No té escates i té el cos cobert d’un mucus protector Les aletes ventrals són transformades en una ventosa amb la qual es fixa a les pedres
pàtxuli
Perfum de Pàtxuli
Raffi Kojian (cc-by-sa-3.0)
pota de colom
Pota de colom
Zachi Evenor (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Química
Planta herbàcia perenne, híspida, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles lanceolades, de flors blaves aplegades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fa en llocs sorrencs i pedregosos del sud d’Europa De l’arrel és extret un colorant vermell, usat en perfumeria, enologia, histologia, etc
pollancre del Canadà
pollancre del Canadà
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Arbre d’origen híbrid entre el pollancre i la carolina, amb caràcters intermedis, de la família de les salicàcies.
Comprèn moltres culti-vars i és molt conreat a tot Europa
poll de mar
Poll de mar
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Carcinologia
Crustaci peracàride marí de l’ordre dels isòpodes, de la família dels cimotòids, de 3 cm, que és de color bru negrenc i viu paràsit extern dels peixos.
Té el cos aplanat i segmentat, i l’últim parell de potes abdominals fan d’apèndix caudal bifurcat
poll dels polls
Poll de polls
Juan Cruzado Cortés (CC BY-SA)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels mal·lòfags, de la família dels menopònids, d’uns 4-5 mm de longitud, antenes curtes, aparell bucal mastegador i abdomen el·líptic.
Parasita les gallines i es nodreix de plomes i de descamacions de la pell
petxinot de sang
Petxinot de sang
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, de 8 a 11 cm de llarg, i de valves ovoides, llises, regulars i molt gruixudes.
Els dos sifons, molt llargs i carnosos, són soldats entre ells fins a la meitat de llur extensió Habita a la sorra