Resultats de la cerca
Es mostren 1580 resultats
el Garrut
Història
Nom popular del cementiri municipal de Lleida construït el 1809 al sector de l’horta a l’esquerra del Segre.
Sant Miquel
Cim
Cim dels municipis d’Artesa de Segre i la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Vila-seca
Despoblat
Despoblat del municipi de la Granja d’Escarp (Segrià), al límit amb el de Seròs, a l’esquerra del Segre.
els Hostalets de Tost
Els Hostalets de Tost
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria de poblament disseminat de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a la confluència del riu de Tost amb el Segre.
Formava part de l'antic terme de Tost
Gualda
Partida
Partida disseminada del sector de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al N de la ciutat.
Sant Joan
Església
Església i antic castell del municipi de Ponts (Noguera), enlairats damunt la riba dreta del Segre, aigua amunt de Torreblanca.
les Valls de Valira
El Turó de la Guàrdia, a Anserall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…
Montargull
Poble
Poble (509 m alt.) del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anya, situat a l’esquerra de la riera de Montargull (límit amb el municipi de Vilanova de Meià), tributària del Segre a través de la riera del Tòrrec.
De la seva església parroquial Santa Maria depenen Folquer i Comiols
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…