Resultats de la cerca

Un equip d’arqueòlegs publica a la revista Nature els resultats d’una investigació a la localitat d’Aguada Fénix de l’estat mexicà de Tabasco Mitjançant la tècnica del lidar, els arqueòlegs hi han identificat un gran complex cerimonial maia datat entre els anys 1000 i 800 aC El conjunt se situa sobre una plataforma artificial d’uns 1400 metres de longitud màxima i una elevació d’entre 10 i 15 m on hi ha nou calçades disposades en forma radial

A Oviedo té lloc la cerimònia de lliurament dels 38ns Premios Princesa de Asturias Els guardonats són l’escriptora nord-americana Siri Hustvedt Lletres, la ciutat polonesa de Gdansk Concòrdia, la Khan Academy per a l’educació universal Cooperació, el director teatral Peter Brook Arts, l’esquiadora nord-americana Lindsey Vonn esports, el sociòleg cubà Alejandro Portes Ciències Socials, el Museo del Prado Humanitats, la botànica nord-americana Joanne Chory i l’ecòloga argentina Sandra Díaz Investigació Científica i Tècnica

Aquesta intervenció s’empra per a restablir la continuïtat de la via urinària en cas de cistectomia total per càncer Davant les altres tècniques amb la mateixa finalitat té el gran avantatge de no requerir una ostomia per a donar sortida a l’orina Tanmateix, està gravada per la contaminació fecal dels urèters que provoca infeccions urinàries i pelonefritis greus que cursen amb bacterihèmies i provoquen atròfia renal a llarg termini Aquestes complicacions fan que la tècnica estigui pràcticament obsoleta

Es dedicà a la docència i a la recerca a les universitats de Columbia 1942-47 i Harvard des del 1947, i ocupà alts càrrecs d’assessoria en organismes militars Laboratori de Los Alamos, 1943-45 exèrcit de l’aire, 1947-50 OTAN 1958-59, etc El 1989 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció de la tècnica de separació per camps oscillatoris, destinada a desplaçar els àtoms d’un nivell d’energia a un altre

Publicà el volum Records de nostra terra 1928, però la seva aportació més important és en el camp teatral hom el pot considerar com a representant del teatre costumista de caire pagès Amb una tècnica senzilla, però eficaç, aconseguí un èxit notable de públic Estrenà Es metge nou 1930, publicada el 1951, la seva obra més famosa, L’amo en Sion 1932, En Tomeu de Sa Drassana 1931, publicada el mateix any, Una i oli 1934 i El pobre milionari 1935

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet, Antoni Nicolau i violoncel amb Josep Soler i Ventura Fou el violoncellista del Quartet Renaixement que dirigia Eduard Toldrà Compongué obres corals i instrumentals, per algunes de les quals guanyà diversos premis Concurs Patxot, Festa de la Música Catalana La seva obra La Dama de Tremp fou premiada a Nova York Des del 1921 escriví sardanes, d’una gran perfecció tècnica i originalitat, com Dolç esplai, Sant Jordi i Patronal lleidatana

Deixeble de Cesare Tallone Pintà en un estil convencional fins el 1892, que adoptà el divisionisme com a tècnica i s’acostà a conceptes simbolistes conjugats amb inquietuds socials El 1900 presentà a París l’obra allegòrica Specchio della vita 1895-98 El 1904 es posà a les portes de l’abstracció amb el seu audaç oli Il Sole Torí, coll privada Residí gairebé sempre al seu poble —signava Pelizza da Volpedo —, on se suïcidà en morir la seva esposa

Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York

De primer nietzscheà i feixista convençut L’Italia barbara , 1925, fou director de “La Stampa” 1929-31 el 1931 abandonà el partit Fou empresonat i confinat a les illes Lípari on escriví Fughe in prigione , 1936, i Sangue , 1937 Conseqüència de la seva participació en la Segona Guerra Mundial fou Kaputt 1944, mentre que La pelle 1949 ho fou de la seva visió de la postguerra italiana Publicà, encara, Tecnica del colpo di stato 1931 i Maledetti toscani 1957, entre altres obres

Estudià al Carnegie Institute of Technology i a la Universitat de Nova York Treballà a la companyia Texas 1941-46 i posteriorment fou cap del departament de física del Oak Ridge National Laboratori 1946-55 En 1955-86 fou professor de física del MIT, d’on és professor emèrit des del 1986 El 1994 li fou atorgat el premi Nobel de física per la seva aportació a la tècnica de difracció dels neutrons, que compartí amb el canadenc B Brockhouse