Resultats de la cerca

Senyor de la Morana i Albors Fou capità de la coronela de Barcelona i com a tal lluità contra els francesos el 1697 Austriacista, el 1708 fou nomenat governador de Menorca pel rei arxiduc Carles III El seu germà, Manuel Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1648 — l’Ametlla del Vallès 1720, fou nomenat bisbe de Vic 1708 pel rei arxiduc Carles III Conservà la diòcesi després de la victòria filipista, però el 1717 en fou desposseït Un altre germà, Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1657 — s XVIII, frare, fou abat del monestir de Camprodon Per les seves simpaties…

Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París amb JAJFalguière i AMercier Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d’Honor Típic representant de l’academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l' Àliga esclafada ambdós a Perpinyà, el Mausoleu Zacaries Astruc cementiri de Montparnasse, a París, la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d’Illa, etc També conreà…

Era net de Tsewangrabtan, el cap dels oirats, i es rebellà contra el descendent legítim, Tsewangdorxi Els xinesos l’ajudaren militarment, i després de la victòria l’installaren al tron 1755 Es rebellà tot seguit contra la sobirania manxú, i els xinesos enviaren dues expedicions de càstig la primera, comandada pel general Zhao Hui, comportà la derrota i la mort d’Amursana 1757 Seguí una dràstica repressió que anorreà definitivament el poder dels oirats al cor d’Àsia Alguns supervivents es refugiaren a Rússia entre els calmucs parents de raça Entre les nombroses narracions en…

Residí durant molt de temps a Buenos Aires Fou notable, sobretot, la seva obra novellística, en la qual prengué una actitud d’observació i de denúncia de les contradiccions de la societat sud-americana i contraposà sovint el camp i la ciutat, des d’un angle de crítica social La carreta 1929, El paisano Aguilar 1934, El caballo y su sombra 1941, La luna se hizo agua 1944, La victoria no viene sola 1952, Corral abierto 1956 i Desembocadura 1958, són novelles, entre d’altres, que marquen un camí de politització progressiva i mostren les seves grans qualitats narratives Conreà també el conte, la…

Cridat per l’emir de Granada Yūsuf I, féu el darrer intent de recuperació dels territoris d’Al-Andalus conquerits pels regnes hispànics cristians Reprengué Gibraltar 1333 i, amb una victòria naval sobre els cristians, Algesires 1340 Tanmateix, aquest mateix any fou definitivament vençut a la batalla del Salado per les tropes d’Alfons XI de Castella i d’Alfons IV de Portugal En l’expansió cap a l’est conquerí Tlemcen 1337 i Tunis 1347, bé que un any després fou vençut per una coalició de tribus àrabs i hagué d’abandonar Ifrīqiya Durant el seu regnat l’imperi marroquí atenyé la…

Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà

Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona Sotmès al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó Aconsellà alguna de les accions bèlliques que dugueren els catalans a la victòria Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes Fou enterrat a…

Segon fill del rei Frederic Guillem III, succeí el seu germà Frederic Guillem IV, de qui havia estat regent des del 1858 Amb l’ajut de Bismarck aconseguí que el parlament votés els crèdits necessaris per a reformar l’exèrcit 1862 Així conquerí els ducats danesos de Slesvig i Holstein 1864-65 i obtingué la victòria en la guerra Austroprussiana 1866 Després del triomf en la Francoprussiana 1870, fou coronat a Versalles emperador alemany No estigué sempre d’acord amb la política del seu primer ministre Bismarck, sobretot pel que fa referència al Kulturkampf això no obstant, el…

Disputà diverses edicions de les 24 Hores de Le Mans i acabà sempre entre els deu primers classificats Aconseguí la victòria a la prova del Montseny amb rècord inclòs, i fou cinc vegades campió d’Espanya de resistència Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb José Mallol, en guanyà una 1980 de puntuable per al Mundial, amb una Ducati 900 SS, i fou tercer en una altra 1976 Disputà curses i rallis de motos clàssiques i guanyà les Moto Classic Series al Circuit de Catalunya 2011 amb una Suzuki i diverses proves de les Rally Classic Series Rebé dues medalles…

Debutà en la competició el 2002, en la Copa Rieju L’any 2005 fitxà per l’equip BQR de la mà de Raúl Romero i disputà diverses proves del Campionat d’Espanya de velocitat de 125 cc i quatre proves del Campionat d’Europa de la categoria El 2006 fou subcampió d’Espanya de 125 cc i debutà en el Mundial de 125 cc El 2007 signà per Repsol Honda Júnior Team i, el 2009, per Blusens Aprilia L’any 2011 disputà el Campionat del Món de Moto2 amb l’equip Team Pons 40 HP Tuenti Aconseguí la primera victòria de la categoria en el GP d’Espanya 2013