Resultats de la cerca

Molt jove encara 1569, prengué part en la guerra de Las Alpujarras Fruit de la seva experiència, escriví la Historia de los bandos de zegríes y abencerrages La primera part de l’obra 1595 pot considerar-se l’inici de la novella morisca, bé que acusa la influència dels llibres de cavalleria la segona part 1604 és d’un gran interès històric, perquè conta els fets recents, viscuts en part per l’autor i, en part també, narrats sobre fonts contemporànies

Actor predilecte d’Andrzej Wajda, debutà en el cinema amb Popioly ‘Cendres’, 1965 i hi collaborà posteriorment en sis altres ocasions, l’última de les quals fou Panny Z Wilka ‘Les senyoretes de Wilko’, 1978 S'ha destacat en altres films Życie rodzinne ‘Vida de família’, 1971 de KZanussi, Ziemia obiecana ‘La terra de la gran promesa’, 1975 d’A Wajda i Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1979 de VSchlöndorff Simultàniament al cinema ha desenvolupat una brillant carrera teatral

Conreà el tema històric i de gènere, de factura minuciosa i de petit format, del qual imposà la moda Tingué un gran èxit entre els seus contemporanis El 1834 es donà a conèixer al Salon amb Una visita a casa del burgmestre Des del 1851 concebé la idea de pintar una epopeia napoleònica, tant del Primer Imperi La campanya de França 1814 , 1864, Musée du Louvre, París Els cuirassers, Iena , 1807 com del Segon Napoleó III a Solferino , 1863, Musée du Louvre

Es doctorà en ciències exactes i fisicoquímiques Dedicat a l’exportació de vi, obrí un gran mercat als vins catalans a l’Amèrica del Sud Contribuí a la fundació de les escoles municipals i del Casino del Masnou Patrocinà l’edició de Las estatuas de Barcelona 1903, de BBassegoda i Amigó, la fundació de la càtedra Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans, i el monument del segon misteri del rosari, de Montserrat 1903 Alfons XIII el creà comte de Lavern 1911

Filla del rei Esteve V d’Hongria i d’Elisabet de Cumània i hereva, el 1290, del seu germà el rei Ladislau IV No pogué ocupar el tron, perquè l’ocupà el seu cosí Andreu III Fou casada, el 1270, amb el príncep Carles de Salern, després 1285 rei Carles II de Nàpols Renuncià els seus drets al regne d’Hongria a favor del seu fill Carles Martell , que feu ajudar pels magnats descontents hongaresos i una gran part dels croats

Fill del deposat Mustafà II, assolí el poder en ésser obligat a abdicar el seu oncle Ahmet III Lluità contra Pèrsia i contra Rússia 1736-39, amb poca fortuna però les bones relacions que mantingué amb França i la Gran Bretanya, sobretot, li valgueren un tracte favorable a la pau de Belgrad 1739, per la qual Crimea i Moldàvia i els principats del Danubi restaren per a Turquia Protegí la música i la literatura i ell mateix escriví poemes en àrab

A les seves obres construeix un món imaginari i distort, poblat per éssers monstruosos És considerat un dels clàssics de la literatura de terror i un dels principals precursors del gènere de ciència-ficció Per bé que algunes de les seves narracions aparegueren a la revista “Weird Tales”, gran part de la seva producció, de la qual cal esmentar At the Mountains of Madness 1931, The Dunwich Horror 1945 i The Case of Charles Dexter Ward 1952, és de publicació pòstuma

Continuador de l’obra del seu pare, Innocenci López i Bernagossi , feu assolir una gran difusió als setmanaris La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa , bé que els darrers anys els deixà decaure i, en morir ell, foren traspassats, mentre que la Llibreria Espanyola fou liquidada Edità la majoria d’obres de Rusiñol i d’Alomar, el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili, l’àlbum Barcelona a la vista , la collecció popular “Diamante”, a més d’almanacs, etc

Fill del ciutadà honrat de Barcelona Antoni de Riber, òlim de Llinars i de Lapeira, que obtingué privilegi de cavaller el 1785 El 1778 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on el 1799 presentà la proposta de confecció d’un diccionari català Entre el 1790 i el 1797 publicà diversos discursos patriòtics al “Diario de Barcelona”, molts d’ells destinats a aixecar la moral dels catalans durant la Guerra Gran 1793-95 Fou també regidor vitalici de Barcelona 1772

Collaborà en Destino , La Vanguardia , Diari de Girona , Serra d’Or , etc És autor d’obres de teatre Quasi un paradís , 1951, amb J Oliver Multiplicando por cero , 1957, poesia La inútil aventura , 1986, i novella El río en llamas , 1954 El evangelio según Joan Basté , 1978 La pell del pit , 1983 Les aventures d’en Guillem Tell i Grevolosa , 1986 Espàrtac , 1987 El gran amuntegament , 1987, a més de contes i traduccions Destacà també en l’àmbit de les arts gràfiques