Resultats de la cerca

Davanter centre, començà al Club Esportiu Europa i la temporada 1951-52 passà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després de dues temporades a l’Espanya Industrial –arribà a disputar un partit amistós amb el FC Barcelona–, jugà tres temporades a primera divisió amb el Valladolid 1954-57 Tot seguit fitxà pel Saragossa 1957-64, on es convertí en el màxim realitzador de la seva història a la Lliga, amb 88 gols La campanya 1963-64 jugà amb la Unió Esportiva Lleida i es retirà a l’Europa en la temporada 1965-66 És el segon màxim golejador català a…

Fou fundat el 1909 amb el nom de Llevant FC El primer ascens a la primera divisió arribà el 1963, però l’equip només hi romangué dues temporades Els anys setanta es consolidà en la segona divisió i arribà a ésser entrenat durant uns quants mesos per Johan Cruyff El 2004, amb Manuel Preciado, es proclamà campió de la segona divisió i tornà a primera Però al final de la temporada 2004-05 novament perdé la categoria, que tornà a recuperar en les de 2006-2007 i 2007-2008, després de la qual va baixar novament a segona divisió Afectat de greus problemes econòmics, al desembre de 2008…

El club originari fou el CD Filatures, fundat el 1922 i que depenia de l’empresa Companyia Anònima de Filatures Fabra i Coats Jugava al camp Fabra i Coats i vestia samarreta amb ratlles verticals blanques i negres i pantalons negres L’any 1953 es canvià el nom pel de Club Deportiu Fabra i Coats Guanyà el campionat comarcal d’afeccionats 1954, el de segona categoria regional 1955 i el de primera 1956, any que aconseguí l’ascens a tercera divisió, de la qual fou campió el 1963 El 1965 adoptà el nom d’Atlètic Catalunya i es convertí en filial del FC Barcelona, i assimilà els colors…

Desenvolupà tota la carrera esportiva al FC Barcelona Ingressà a l’equip amateur a 14 anys i formà part del primer equip blaugrana 1925-36 com a suplent de Platko, primer, i de Nogués, després Disputà 98 partits, i guanyà la Copa 1928, la Lliga 1929 i vuit Campionats de Catalunya El 1933 el club li donà la baixa, però demanà de continuar sense cobrar i seguí fins el 1936 Defensà la porteria de la selecció catalana en cinc ocasions En retirar-se, quedà vinculat al quadre tècnic de l’entitat, on assolí un gran prestigi com a forjador de talents Combinà la tasca de tècnic dels…

Jugà de defensa en diversos clubs anglesos, entre els quals cal esmentar el Fulham, el Birmingham i el Blackpool En retirar-se, passà al futbol català per exercir d’àrbitre i d’entrenador Dirigí el CE Europa 1922-24, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa davant de l’Athletic Club de Bilbao en la millor temporada de la història del club gracienc Entrenà el FC Barcelona, ja avançada la temporada 1924-25, en substitució de Pozsonyi i guanyà el Campionat de Catalunya d’aquella edició i també la Copa d’Espanya La temporada següent dirigí l’Athletic…

Conegut com Mike Davis , fitxà pel FC Barcelona com a pivot la temporada 1983-84, any que fou subcampió d’Europa En la final de la primera Lliga ACB protagonitzà un incident amb els jugadors del Real Madrid López Iturriaga i Fernando Martín, fet que desembocà en l’abandonament de la competició del seu club, en desacord amb les sancions dictades pel Comitè de Competició La temporada següent, última a les files del club, collaborà en la consecució del títol de campió de la Recopa d’Europa i del Mundial de clubs que es disputà al Palau Blaugrana Després de passar per diversos equips…

Format al planter del RCD Espanyol, jugà cedit al Club Atlètic Ibèria 1973-74, el Lloret CF 1974-75 i la UE Lleida 1975-76, abans de debutar amb el primer equip de l’Espanyol el 1976 La temporada següent anà cedit al Cadis Retornà novament a l’equip espanyolista i posteriorment fou traspassat al FC Barcelona, en el qual estigué dues temporades 1979-81 Jugà de nou a l’Espanyol 1981-82 i, posteriorment, al Real Betis 1982-84, el Saragossa 1984-85, i l’Os Belenenses portuguès 1985-86 Finalitzà la seva carrera al Lloret, a tercera divisió, i a la Gimnàstica Iberiana Jugà 197 partits…

Defensa que començà a jugar al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1982-83 El 1988 marxà al Piera, club en què jugà una temporada, i després arribà al Noia, amb el qual en la seva primera temporada 1989-1990 guanyà una Lliga Catalana i una Supercopa d’Europa Deixà el Noia el 1991 per fitxar pel FC Barcelona, en el qual romangué dues temporades, fins a la 1992-93 La següent tornà al Voltregà, on jugà cinc temporades més fins que el 1998 es retirà Però uns mesos després jugà amb el Blanes a primera divisió i després encara ho feu uns quants…

Receptor format a les categories inferiors del Club de Beisbol Hèrcules l’Hospitalet, el Club de Beisbol i Softbol Sant Boi i el Futbol Club Barcelona 1997-98, equip amb el qual debutà en categoria sènior Posteriorment tornà al CBS Sant Boi 1999-2003, jugà a l’AS Roma Baseball 2004 i acabà al FC Barcelona 2005-11 Guanyà una Lliga 2003, dues Copes del Rei 2002, 2003, dues Copes CEB 2007, 2008, tres Campionats de Catalunya 2006, 2007, 2008, una Supercopa de Catalunya 2006 i una Copa d’Europa 2008 Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de bronze en tres Campionats d’Europa 2003…

Fou membre actiu del grup que inicià l’Strong 1910, i jugà també amb el Figueres Sport en els seus inicis Destacà per la seva qualitat tècnica, la velocitat per a recuperar pilotes i un gran xut de llarga distància Jugà de mig centre i en posicions més avançades Formà part de l’època daurada de l’Strong, amb Roca, Bellsolà, Coll i Callicó El 1914 es desplaçà a Barcelona per estudiar medicina i s’incorporà al segon equip del FC Barcelona Aviat passà a formar part de la plantilla del primer equip, amb la qual guanyà el Campionat de Catalunya la temporada 1915-16 Al club blaugrana…