Resultats de la cerca

Començà al Banyoles, d’on passà a la UE Figueres 1961-63 i al Girona FC 1963-65 En l’equip gironí es convertí en lateral dret després de jugar d’extrem esquerre Continuà en el Badalona 1965-68, a segona divisió Fitxà pel FC Barcelona 1968-71, amb el qual disputà 84 partits, un dels quals fou la final de la Recopa 1969 El seu darrer club fou el CE Sabadell, amb el qual jugà una campanya a primera divisió 1971-72 i dues a segona 1972-74 En retirar-se es vinculà a l’Agrupació de Veterans del Barça

Fou el primer arquer català que assolí les Estrelles FITA 1000, FITA 1100 i FITA 1200 en arc compost masculí 1990 El mateix any es proclamà campió d’Espanya d’arc compost a l’aire lliure 1990

Soci de les societats de caçadors de Mequinensa i de la Granja d’Escarp, la qual representa en competició, practica especialment la caça de la perdiu al salt Fou campió provincial de caça menor amb gos 1989 i, en tres ocasions, de Sant Hubert Es proclamà campió de Catalunya d’aquesta darrera mo-dalitat 2005 Disputà la final del Campionat d’Espanya de becades

S’inicià el 1978 al Sersan, filial del Club de 7 a 9, i guanyà el Campionat de Catalunya de tercera categoria, el primer torneig oficial que jugava Competí pel Club de 7 a 9, sota la tutela de José Maria Oliva, fins el 1995 Des del 1996 pertany al CB Barcelona Guanyà el Masters de Catalunya 1984 i la Lliga de divisió d’honor 1993 Obtingué un rècord europeu en la modalitat de trios, juntament amb Pedro Ordinas i Francisco López, en el Campionat d’Europa 1993 Aconseguí tres Lligues de primera divisió 2001, 2003, 2005 i tres Campionats d’Espanya 1991, 1998, 2001 amb la selecció catalana, i…

Formà part de l’època daurada del RC Cornellà, al final dels anys quaranta El 1947 es proclamà subcampió d’Espanya Fou un cop internacional absolut

Dirigí el Joventut de Badalona 1951-53 i aconseguí dos Campionats de Catalunya 1952, 1953 i una Copa d’Espanya 1953 Posteriorment, fou tècnic del CD Mataró 1953-59 Entrenà de nou el Joventut de Badalona 1959-61, el RCD Espanyol 1961-62 i el FC Barcelona 1963-64 També dirigí la selecció catalana

El 1984 obtingué el títol d’entrenador de màxim nivell i començà a dirigir la secció de tennis de taula del Foment Deportiu Cassanenc L’any 2005 pujà l’equip femení a la màxima categoria estatal i el 2007 es classificà per jugar competició europea Copa ETTU Sota la seva direcció els jugadors i equips del Cassanenc aconseguiren diversos títols catalans i estatals, en els quals destacaren Sònia Badosa, Anna Badosa i Elisabet Granados

Davanter del FC Espanya 1908-12, també reforçà l’Espanyol en la seva participació al Torneig de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i al FC Barcelona en la primera edició del Campionat dels Pirineus Orientals, que l’equip blaugrana guanyà al maig del 1910

Començà al Mollet i amb motiu del servei militar jugà al Ceuta 1941-43 De retorn a Catalunya jugà una temporada 1943-44 amb el Sabadell a primera divisió En la temporada 1944-45 ingressà al FC Barcelona i s’hi estigué fins a l’edició 1949-50 Jugava de mig volant i també de lateral esquerre Amb el Barça disputà 198 partits i marcà 5 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949, una de la Copa Llatina 1949, una de la Copa d’Or 1945 i una altra de la Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment, jugà al Saragossa 1950-54 Fou vuit vegades internacional i participà en la Copa del Món del Brasil…

Com a amateur fou durant tres anys consecutius campió estatal del pes pesant 1948, 1949, 1950 Passà a la boxa professional el 1950 i guanyà el Campionat d’Espanya del pes pesant 1952, títol que perdé el 1961 en caure davant el púgil Mariano Echeva-rría per punts Participà en diversos combats internacionals Es retirà el 1964 amb un balanç de 52 combats, amb 23 triomfs 11 per KO, 23 derrotes i 6 nuls