Resultats de la cerca

Un dels actors nord-americans més importants dels anys cinquanta, tant en el teatre com en el cinema Hom pot destacar, dels 17 films que interpretà The Heiress 1949 de W Wyler, A Place in the Sun 1951 de G Stevens i The Misfits 1961 i Freud 1962, de J Huston

Estudià arquitectura i art dramàtic Després d’alguns films publicitaris debutà a la direcció en el llargmetratge d’acció, Thunderbolt and Lightfoot 1974 El 1978 estrenà  The Deer Hunter 1978, sobre la guerra del Vietnam, que li valgué dos Oscar millor pellícula i millor director i és considerat un clàssic del cinema bèllic Posteriorment rodà cinc títols més, en els quals la violència ocupa un lloc central Heaven's Gate 1980, un fracàs comercial i de crítica estrepitós que determinà la seva migrada filmografia posterior, centrada, com els primers títols, en la violència i la marginalitat  The…

Malgrat la seva aparença freda i distant, aconseguí de comunicar una profunda intensitat dramàtica als seus personatges Treballà a Citizen Kane 1940, Shadow of a Doubt 1943, Under Capricorn 1949, The Third Man 1949, The Flags West 1950, September Affair 1951, Niagara 1953, The Angle Wore Red 1960, etc

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

Cap de la productora Pathé 1905, fou director de la filial a Nova Jersey, i després de la guerra reprengué a França la direcció de la Pathé Baby Conreà diferents camps dins la realització films còmics Le chien et la pipe , 1903, fantàstics Les sept châteaux du Diable , 1901, drames populars Historie d’un crime , 1901 i temes literaris Don Quichotte , 1903 i religiosos La passion de Crist , 1902- 05 Altres pellícules seves notables són Les victimes de l’alcoolisme 1902, La grève 1903 i L’affaire Dreyfus 1907

Després del seu pas per una acadèmia militar de la qual fou expulsat, estudià art dramàtic a l’Acadèmia Juilliard de Nova York S’inicià professionalment en el teatre, que al llarg de la seva carrera professional ha compaginat amb el cinema El 1986 actuà amb Jack Lemon a Broadway en Long Day's Journey into Night , d’Eugene O’Neill, i el 1991 guanyà un premi Tony per la seva interpretació a Lost in Yonkers , de Neil Simon Del 2004 al 2015 fou director artístic de l’Old Vic Theatre de Londres, on també actuà en nombroses produccions El 2010 i el 2015 fou condecorat per la reina Elisabet d’…

Alumne de l’Actor's Studio, la seva sòlida trajectòria teatral li donà l’oportunitat d’entrar al món del cinema amb On the Waterfront 1941, d’EKazan Excellí com a actor de caràcter, sempre com a secundari, en films com Twelve Angry Man SLumet, 1957, Psycho AHitchcok, 1960, Breakfast at Tiffany's BEdwards, 1961, Who's Sleeping in my Bed 1963 i All the President's Men APakula, 1976 El 1965 rebé l’Oscar al millor actor secundari per A Thousand Clowns , de FCoe

Debutà en sèries de televisió com Hellinger’s Law 1981 i  The Killing of Randy Webster 1981 Films com Taps 1981, de H Becker, Bad Boys 1983, de R Rosenthal, The Falcon and the Snowman 1984, de J Schlesinger, o Crackers 1984, de L Malle, li oferiren la popularitat Però la consagració li arribà amb films com Colors 1988, de D Hopper  We’re No Angels 1989, de N Jordan  Carlito’s Way 1993, de B de Palma, i, sobretot, Dead Man Walking 1995, de T Robbins Posteriorment ha interpretat, entre altres films, She’s So Lovely 1997, de N Cassavetes  U Turn 1997, d’O Stone  Hurlyburly 1998, d’A Drazan  The…

Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002, sobre el…

Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990, Ransom RHoward…