Resultats de la cerca
Es mostren 5065 resultats
Dominique Paul Peyronet
Pintura
Pintor francès.
De formació autodidàctica, començà a pintar vers el 1920, a 50 anys d’edat Fou obrer tipògraf, i hom el pot considerar un representant típic del gust naïf, però molt de la seva època El seu estil és molt minuciós i els colors molt vius Els seus temes són força variats i dedica una atenció especial a la mar De vegades, els seus quadres revelen una atemporalitat inquietant, molt propera a la concepció de RMagritte
Régine Pernoud
Historiografia
Historiadora francesa.
Conservadora dels museus i arxius nacionals, es dedicà a la història del seu país i sobretot s’especialitzà en l’edat mitjana Obtingué el premi Femina de crítica i història De la seva bibliografia cal destacar, entre d’altres, Lumière du Moyen Âge 1944, Les gaulois 1957, Les Croisés 1959, Histoire de la bourgeoisie en France 1960-62, dos volums, Aliénor d’Aquitaine 1966, Les Templiers 1974 i La femme au temps des cathédrales 1980
Olaf I de Noruega
Història
Rei de Noruega (995-1000).
Darrer net de Harald I, passà la seva joventut a Rússia i posteriorment a Anglaterra, on es convertí al cristianisme El 995 s’imposà com a rei de Noruega i es dedicà a convertir els seus súbdits i els irlandesos, utilitzant per a aquest fi clergat alemany i anglès Fou un guerrer famós i les seves gestes foren cantades a les sagues Després de la seva mort hi hagué un període d’anarquia
Augustin-Jean Fresnel

Augustin-Jean Fresnel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815
Alfred Fouillée
Filosofia
Filòsof francès.
Professor de l’escola normal superior de París, per raons de salut renuncià a l’ensenyament i es dedicà a la filosofia El seu pensament, monisme evolucionista, parteix de l’anàlisi psicològica per tal de superar el mecanicisme i de desembocar en una metafísica de l’experiència, contraposada al naturalisme i a l’idealisme Escriví Histoire de la philosophie 1878, L’Évolutionisme des idées-forces 1890 i La Psychologie des idées-forces 1893
Pelegrí Forès i Madaula
Disseny i arts gràfiques
Gravador de fusta.
Féu motlles per a l’estampat d’indianes Entrà a la mestrança de Barcelona, i es dedicà també a treballar la banya i el vori féu uns retrats al boix de Carles IV i de Maria Lluïsa que li valgueren el títol de mestre torner S'exilià durant l’ocupació napoleònica Féu, després, una collecció de figures matemàtiques per a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on ingressà com a membre artista el 1817
Joan Cabré i Aguiló
Arqueologia
Arqueòleg.
Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època Es dedicà a l’estudi de les pintures rupestres, de les quals fou un dels primers descobridors Calapatar, Cretes, la Valltorta, i escriví un primer assaig de conjunt, El Arte rupestre en España 1915 Subvencionat per diverses institucions madrilenyes, excavà també a Andalusia, Aragó el gran poblat d’Azaila, Castella La Osera, etc Dels seus estudis cal esmentar Cerámica de Azaila 1944
Sidney Robert Buchman
Cinematografia
Guionista cinematogràfic nord-americà.
Es dedicà especialment a la comèdia de costums, sobretot pel seu treball amb Frank Capra Broadway Bill , 1934 Mister Smith goes to Washington , 1939 i amb George Cukor Holiday , 1938 Implicat en els processos de maccarthisme contra Hollywood no reaparegué fins el 1961 amb The Mark 1961 de G Green, guió al qual seguiren Cleopatra 1963 de JL Mankiewicz, The Group 1966 de S Lumet i La maison sous les arbres 1971 de R Clément
Pierre Brune
Pintura
Pintor francès.
Seguí durant un quant temps el moviment cubista amb Picasso, Diego Rivera i Metzinger, i després se n’apartà Una mica esquemàtic, dedicà atenció a la composició i al dibuix Malalt, s’installà el 1916 a Ceret, al Castellàs, on amb Frank Burty creà 1950 el Museu d’Art Modern de Ceret , que dirigí fins a la seva mort Hi ha obres seves al Musée d’Art Moderne de París i al museu de Baltimore
Jiří Antonín Benda
Música
Compositor txec.
Tercer fill de Jan Jiří Benda, formà part de la capella reial, a Berlín, i passà després al servei del duc de Gotha Es dedicà a la música escènica, i adoptà les idees de Jean-Jacques Rousseau en els singspiele , que entusiasmaren Mozart, els més coneguts dels quals són Ariadne auf Naxos 1775, Medea 1775, Der Dorfjahrmarkt 1775 i Pygmalion 1779 També té obres de cambra, simfonies i peces per a instruments de tecla
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina