Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola de Música de Sabadell i al Conservatori del Liceu de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sabadell des del 1904 i l’Escola Municipal de Música de Sabadell des del 1909 L’any 1913 passà a dedicar-se a l’ensenyament particular Formà part d’agrupacions de cambra, com el Quintet Imperial o el Quintet Padró

Fou construïda per la Diputació Provincial de Barcelona en l’espai que ocupà l’anomenada piscina de l’Escola del Treball, actualment Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial Fou la primera piscina coberta de 50 m destinada a l’esport que es construí a l’Estat espanyol S’inaugurà el 1966 i actualment està administrada per la Federació Catalana de Natació

El nom provenia del santuari d’Apollo Liceu Pèricles hi fundà un gimnàs, que més tard 335 ac fou la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Devastat per Filip V de Macedònia i per Sulla, el nom passà a designar pròpiament l’escola filosòfica d’Aristòtil i, amb el temps, els edificis públics en els quals se celebraven exercicis literaris i filosòfics

Estudià a Barcelona El 1906 fou nomenat professor de patologia i d’agronomia de l’Escola d’Agricultura, de Barcelona, i més tard 1917 de l’Escola Superior d’Agricultura Juntament amb Víctor Clarió, treballà en l’extinció de plagues agrícoles, i publicà treballs en collaboració amb ell També publicà El algodonero 1919 i Investigacions biològiques sobre el corc del suro 1934

Professor fundador de l’Escola dels Bells Oficis de la Mancomunitat 1915 Catedràtic a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial S'especialitzà en la construcció d’ascensors És autor de Filosofía de las estructuras 1911, Las formas artísticas en la arquitectura técnica 1912, Leyes iconográficas de la línea y de la luz 1913

Ha promogut una àmplia sèrie de cursets, conferències, viatges d’estudi, etc, així com contactes amb grups estrangers similars El 1957 promogué la creació de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa, i el 1959 la d’una escola de secretariat del CICF, així com un Patronat d’Acció Social Ciutadana per a la creació de centres escolars als suburbis

Formà part de la Manufactura de l’Escola Massana, i des del 1945 fou professora de dibuix de documents del natural a la mateixa escola Obtingué la medalla de bronze en l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949 És autora de la patena que l’Ajuntament de Barcelona regalà al nunci papal el 1952 amb motiu del Congrés Eucarístic de Barcelona

Germà de l'historiador  i tractadista d’art Josep Pijoan i Soteras Fou professor de bromatologia, semiologia i terapèutica i secretari de l’Escola d’Infermeres de la Mancomunitat Presentà el treball L’ensenyament d’infermeres a Catalunya al Congrés de Metges de Llengua Catalana 1919 L’any 1933 fou nomenat director de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…

Estudià a l’Allgemeine Gewerbeschule de Basilea i posteriorment seguí cursos d’especialització sobre el món de la imatge Formà part del moviment de disseny gràfic conegut com Escola de Basilea El 1961 s’establí a Barcelona Cal considerar-lo el capdavanter de la introducció a Catalunya del racionalisme en el disseny, característic de l’escola suïssa Fou professor de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona 1962-66 i, més tard, a l’escola Eina, i des de l’any 1968 soci d’ADI-FAD, on formà part de la junta 1970-71 El 1978 fou membre…