Resultats de la cerca

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus Subvencionà la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses Reuní una important collecció d’art, avui repartida en deixes al Museu Episcopal de Vic, al d’Art de Catalunya, a l’Arqueològic de Barcelona, al Marítim i a la Biblioteca de Catalunya Creà la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats Patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses

Membre del Tir Esportiu Mataró, guanyà quatre Campionats d’Espanya de recorregut de bosc 2001, 2003, 2004, 2005 i fou cinc vegades campió d’Espanya per equips 2001-05 Especialitzat en arc mecànic, entre el 2003 i el 2006 s’imposà en totes les tirades de la Lliga Catalana de recorregut de bosc i fou campió de Catalunya de bosc 2D i 3D en diverses ocasions Guanyà la Lliga Internacional de les Euroregions 2005 Forma part de la junta directiva de la Federació Catalana de Tir amb Arc

Format a les files del CN Montjuïc, hi milità tota la seva carrera Aconseguí cinc títols de Lliga 1977, 1978, 1979, 1984, 1985 i fou subcampió de la Recopa d’Europa 1982 Fou campió d’Europa júnior 1980 Ha estat vicepresident 1998-2007 i president des del 2009 de la Federació Catalana de Natació , i directiu i vicepresident primer des del 2016 de la Reial Federació Espanyola de Natació Des del 2009 forma part de la junta directiva de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, de la qual és vicepresident des del 2013

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya CEC, entrà a la junta directiva l’any 1905 Presidí la Secció d’Esports de Muntanya a la segona dècada del segle XX, i durant el seu mandat impulsà les activitats que donaren origen als esports d’hivern a Catalunya i que culminaren amb la Gran Setmana de Ribes al febrer del 1912 amb les primeres proves internacionals Formà part dels primers esquiadors del CEC amb Josep Amat, Lluís Balcells, Jeroni Castelló, Santiago Creus, el comte de Llar, Enric Pízzala, Albert Santamaría i els germans Manuel i Ramon Tey

Ingressà a la junta directiva del Club Bàsquet Granollers l’any 1963 i ocupà el càrrec de vicepresident 1966-74 i de president 1974-90 Durant el seu mandat es construí i s’inaugurà un nou pavelló 1986 Fou un dels fundadors de l’ACB 1983 i el seu primer president Igualment, feu funcions directives a les federacions catalana i espanyola i fou membre del comitè organitzador del Mundial de bàsquet disputat a Espanya 1986 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català i rebé la insígnia d’or de la Federació Espanyola de Basquetbol

Començà en caiac el 1998, però l’any següent ja es dedicà a la canoa Formà part dels programes de tecnificació i, el 2002, entrà a la selecció espanyola Guanyà el premundial d’estil lliure en canoa oberta 2002 i es proclamà campió d’Europa de l’especialitat a Sort Vinculat al Club Cadí Canoë-Kayak, del qual ha estat entrenador 2002-10, forma part de la junta directiva des del 2007 També ha estat entrenador en centres de tecnificació autonòmics i ajudant del seleccionador estatal per als Jocs Olímpics de Londres 2012

Fou creada el 1987 a proposta de la Direcció General de l’Esport per tal de segregar la boxa amateur i la professional És la continuació de la Federació Catalana de Boxa, constituïda el 1923 a Barcelona En un primer moment s’acordà la redacció d’uns nous estatuts i es nomenà una junta gestora perquè creés una federació catalana de boxa professional, que finalment, però, no s’arribà a crear S’encarrega de promoure i dirigir l’activitat de la boxa amateur a Catalunya El 2009 tenia 667 esportistes federats

Es vinculà a la UE Gaudí des de la seva fundació el 1940 Aquesta entitat fou creada a la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona i jugà les competicions diocesanes amb aquest nom fins el 1946 Formà part de la junta directiva durant més de cinquanta anys, exercint al mateix temps d’entrenador i delegat de diferents equips del club Fou directiu de l’Obra Atlètica Recreativa OAR de l’arquebisbat de Barcelona També collaborà amb diferents mitjans de comunicació de la premsa escrita, especialment a Mundo Deportivo

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits

Defensà Montevideo i Buenos Aires dels atacs anglesos i féu costat al virrei Liniers en la revolta del 1809 Participà en els fets de maig del 1810, declarà vacant el virregnat i convocà una Junta governativa de la qual fou nomenat president, però fou enderrocat pel general Pueyrredón Representant de l’ala conservadora, fou combatut pels radicals i hagué de fugir a Xile després de la derrota de Huaqui Rehabilitat pel congrés de Tucumán 1816, fou nomenat cap d’estat major i el 1821 es retirà a la vida privada