Resultats de la cerca
Es mostren 214961 resultats
la Gritella
Cim
Cim (1.092 m) de la serra de la Gritella, que limita amb els municipis de Cornudella de Montsant (Priorat) i Prades (Baix Camp).
La Torre
Poble
Poble del municipi d’Utiel (Plana d’Utiel), al N de la ciutat, a la carretera de Sinarques, vora el límit amb Conca.
la Rodona
Església (Santa Maria de la Rodona), actualment desafectada, d’Illa (Rosselló), romànica del s XIII, incorporada al darrer recinte fortificat de la vila.
Era flanquejada per un campanar, actualment destruït, i té un absis poligonal
la Pineda
Caseria
Caseria del municipi de Terrassola i Lavit, a 0,5 km de Lavit (Alt Penedès), a la dreta de la riera de Mediona.
La Orotava
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, al centre de l’illa de Tenerife.
Situada a la fèrtil vall de La Orotava, al vessant nord del Teide És una vila senyorívola, habitada per una certa noblesa terratinent
la Calcídica
Península
Península de Macedònia, Grècia, a la mar Egea, entre el golf de Tessalònica i el golf Estrimònic.
Repartida administrativament entre els nomoí de Tessalònica i de Calcídica És una regió muntanyosa, projectada cap al sud per tres penínsules menors allargades, antigues illes actualment unides al continent Cassandria, Sithònia i Athos Regió agrícola blat, cotó i oliveres, d’altres recursos són la ramaderia bestiar de llana i cabrum i l’explotació de mines de magnesita Com a centres urbans s’hi destaquen Tessalònica, Stavrós i Polýgyros Al segle VIII aC fou colonitzada per Calcis d’Eubea, que li donà el nom Les colònies principals foren Potidea i Olintis, que formaren part de la Confederació…
La Guancha
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, al N de l’illa de Tenerife.
A l’W, delimita amb el Lomo de los Chupaderos, i pel S amb els vessants del Teide L’agricultura és la base de la seva economia plàtans, tomàquets, cereals i patates
La Rochefoucauld
Llinatge noble francès originari d’Angoumois que es remunta al segle XI, amb Foucauld, senyor de la Roche.
Entre els seus membres es destacà François de la Roche 1494-1517, comte el 1515, que creà la tradició de donar el nom de François als primogènits Els seus descendents, al segle XVI, es feren partidaris de la Reforma, i François III, príncep de Marcillac, fou una víctima de la nit de Sant Bartomeu 1572 La família tornà al catolicisme amb François V 1588-1650, duc i par de França 1622 i president del consell del rei 1622-24 Fou un destacat escriptor el seu fill François VI de La Rochefoucauld
la Farga
Veïnat
Farga
Veïnat i antiga farga del municipi de Queralbs (Ripollès), a la dreta del Freser, aigua amunt del poble.
Al començament del s XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga , que aprofita l’aigua de la central del Freser
la Llibra
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallirana (Baix Llobregat), en part dins el terme de Cervelló, situat al llarg de la carretera de Barcelona a València, entre el poble i Cervelló, a la dreta de la riera de Cervelló.