Resultats de la cerca

Funcionà del 10 de març de 1793 al 31 de maig de 1795, per tal de jutjar els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública Utilitzava procediments sumaríssims, i les sentències, que no podien ésser apellades, eren executades en el termini de 24 hores El 16 d’abril de 1794 la jurisdicció d’aquest tribunal s’estengué a tot el territori de l’estat Fou un dels instruments principals del Terror

Publicat a Barcelona des del 5 de maig de 1900 al 27 d’abril de 1902, fou fruit de la suspensió voluntària de La Creu del Montseny Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari La Veu de Catalunya Hi collaboraven Serra i Boldú, Font i Sagué, Abril Virgili, Oliva i Bridgmann i Joan B Codina, entre altres escriptors

Aconseguí amb aquest també la incorporació d’alguns dirigents del Bloc Obrer i Camperol Antoni Sesé, Joaquim Masmano, etc Celebrà el seu primer congrés al maig del 1934 i el 1936 tenia uns 2 000 militants El seu òrgan de premsa fou Catalunya Roja Influí en alguns sindicats, en especial a la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya FOSIG El 1936 participà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Essent ermità, fou elegit abat de Sant Simforià d’Autun i, més tard, bisbe de París i capellà major del rei Khildebert I, després d’haver-lo convertit Fou enterrat al monestir de Saint-Vincent, fundat per ell, que després prengué el nom de Saint-Germain-des-Prés Li foren atribuïdes dues cartes que són un document molt important de la litúrgia gallicana  La seva festa se celebra el 28 de maig

Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial 1923, vicepresident de la Diputació de València 1931, diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València 1930 Presidí la Federació Socialista Valenciana 1936-39 i en dirigí el diari Adelante del febrer al juliol del 1937 fou substituït en caure Largo Caballero maig, la línia del qual seguia

Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant, presidí les corts del Regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni ↑ Lo Frasso , i amb l’escriptor Marc Antoni de ↑ Camós , escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller 1576 Madrid 1586

El 24 de maig, el Vaticà va anunciar la destitució d'Ettore Gotti Tedeschi, director del Banc Vaticà Institut per a les Obres de Religió Es va resoldre així la batalla interna oberta en el si de l'entitat arran de la insistència de Gotti en aplicar mesures d'anticorrupció després que l'Institut per a les Obres de Religió IOR es veiés implicat en una investigació de blanqueig de diners al setembre del 2010

És la gran festa de la vela catalana i les seves regates són les més emblemàtiques de cada classe, totes tenen el nivell 1, la màxima puntuació per als rànquings de la federació catalana de Vela La federació implica tots els clubs i regatistes en l’organització i cada edició recau en un club Tradicionalment se celebra durant el pont de l’1 de maig Va rebre la consideració de Gran Premi Generalitat de Catalunya

Orígens i ideari Fou creat el 2004 a Madrid Liderat pel comunicador i professor de la Universidad Complutense de Madrid  Pablo Iglesias , té l’origen en el moviment dels Indignats  i basa el seu discurs en la contestació radical de l’ordre establert Sorgit en el context de la crisi econòmica que afecta sobretot els països del sud de la Unió Europea, els seus blancs més immediats són les polítiques d’austeritat imposades des del govern espanyol i l’anomenada “troica” Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional, les pràctiques corruptes desvelades al llarg d’aquests…

Procedent d’una família d’aristòcrates hongaresos exiliats el 1944, el 1974 s’adherí als gaullistes i el 1977 esdevingué membre del comitè central del Rassemblement pour la République , partit en la direcció del qual ocupà càrrecs des del 1993 Llicenciat en dret 1978, alcalde de Neuilly-sur-Seine 1983-2002 i diputat des del 1989, ocupà successivament diversos ministeris en el govern d’ Édouard Balladur 1993-95 entre el maig del 2002 i el novembre del 2004 fou successivament ministre de l’Interior i d’Economia del segon i tercer governs de Jean-Pierre Raffarin , i d’Interior en el…