Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
ǧabal Toubkal
Massís
Massís de l’Atles, al S del Marroc, el més alt de l’Atles i de tot l’Àfrica del Nord (4 165 m).
Nevat durant l’estació freda, hom hi practica esports d’hivern
O Faro de Avión
Massís de Galícia al S de la província de Pontevedra i a tocar de la d’Ourense, a la capçalera del Tea (1.153 m).
Fan si Pan
Cim
Pic culminant del Vietnam del Nord (3142 m), al massís cristal·lí del nord del país, entre els rius Sông Nhi Ha i Sông Da.
vall de Cregüenya
Vall del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones per les crestes d’Estatats, d’Aragüells amb el pic de Cregüenya , de 3000 m alt, el pic de Pedresalbes i el pic d’Aragüells i la cresta de Cregüenya entre el coll de Cregüenya o d’Aragüells, a 2910 m alt, i el coll Maleït, i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya , que alimenta l’ estany de Cregüenya 2657 m alt Entre l’estany i l’Éssera, els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya , important avetar
tossal de la Costa
Cim
Cim (2 604 m) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera (Pallars Jussà), al S del port de Felià.
Avançat vers l’est, domina el curs del Flamisell entre Espui i la Torre de Cabdella
tuca de la Llàntia
Cim
Cim (2.943 m) del sector S del massís de Posets, dins el terme de Saünc (Ribagorça), entre les valls del Forcau i de Bagüenya.
Jafra
Antic poble
Antic poble (189 m alt.) del municipi d’Olivella (Garraf), al centre del massís de Garraf, a l’esquerre de la riera de Jafra.
L’església, que depèn de la d’Olivella, és dedicada a santa Maria A mitjan s XIX formava municipi amb Garraf
serra del Reconco
Serra
Massís muntanyós de l’Alcoià, que separa la foia de Castalla (Onil) de la vall de Biar, que culmina a 1 206 m alt..
osteolepiformes
Paleontologia
Ordre de peixos de la subclasse dels crossopterigis que són fòssils del Devonià i presenten el cos massís i fusiforme, recobert d’escates cicloides.
Tenen dues aletes pectorals lobulades, la cua heterocerca i les dents punxegudes, còniques i fortes D’aquests peixos, que respiraven mitjançant brànquies i bufeta natatòria, sortiren dues branques, una de les quals donà lloc als amfibis i l’altra als celacants
Vall d’Aosta
Divisió administrativa
Territori de l’Europa centromeridional, als Alps occidentals, que coincideix aproximadament amb la regió autònoma italiana del mateix nom.
Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de…