Resultats de la cerca
Es mostren 2403 resultats
Consol Mascareñas i Portusachs
Arts decoratives
Esmaltadora.
El 1937 emigrà a Holanda, on descobrí l’art de l’esmalt als tallers d’orfebreria de Joanna Broom d’Utrecht De retorn a Barcelona es matriculà a l’Escola Massana, on simultaniejà els estudis amb la pràctica de l’ofici als tallers de Modest Morató El 1947 installà el seu propi taller, on realitzà la seva obra, principalment medalleria, per als tallers d’un orfebre de Milà i per al Collegi Greco de Roma, i on es formà tota una generació d’esmaltadores
Alberto Chirucuel Hemsi
Música
Compositor, etnomusicòleg i editor italià.
Format inicialment a la Scuola Comerciale Italiana d’Esmirna, posteriorment estudià al Conservatori de Milà amb C Gatti, G Zampieri, ME Bossi i C Andreoli Interessat en l’estudi de la música jueva, a partir del 1920 es dedicà a la cerca de materials per tota la Mediterrània Fou el fundador de l’Édition Orientale de Musique d’Alexandria, director de l’Alexandria Philarmonic Orchestra 1928-40 i, també, director musical de diferents sinagogues La seva obra sobresurt pel seu vincle amb la música sefardita
Maria Cora Muñoz i Raga
Música
Soprano valenciana.
De petita cantà diverses obres sacres a l’església de Sant Agustí de València Fou deixebla de F Andrés a la mateixa ciutat i posteriorment es traslladà a Milà per ampliar la seva formació El 1923 debutà al Teatro Fuencarral de Madrid amb Aïda Amadeu Vives la contractà per a cantar diverses sarsueles, especialment Doña Francisquita , que interpretà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1933 al costat de M Fleta Set anys més tard, cantà al mateix teatre La Dolores , de T Bretón
Sesto Bruscantini
Música
Baix baríton italià.
Estudià a Roma amb Luigi Ricci després d’haver abandonat la carrera de dret Debutà el 1949 a la Scala de Milà interpretant el paper de Geronimo a Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Des d’aleshores s’especialitzà en els papers per a baix còmic de les opere buffe dels segles XVIII i XIX, especialment en obres de Mozart i Rossini Cantà a Viena, Brusselles, Zuric i Barcelona, i també al Festival de Glyndebourne i al de Salzburg Es casà amb la soprano Sena Jurinac
Engràcia Pareto i Homs
Música
Soprano.
Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927
Vitigès
Història
Rei ostrogot (535-539), successor de Teodat.
General de Teodoric, es casà amb la neta d’aquest, Matasuinta, mentre Belisari entrava a Roma Vitigès l’assetjà, però els enemics ocuparen Rímini i el perill de perdre Ravenna el feu tornar Per un tractat amb els francs, els cedí Provença Ajudà Narsès, i després de la pèrdua de Milà els ostrogots el deposaren i donaren el poder a Belisari Presoner de Belisari a Ravenna i cridat aquest per Justinià, Vitigès fou portat captiu a Constantinoble, on fou tingut en distinció per Justinià
Johannes Amerbach
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Estudià a París i s’establí a Basilea entre el 1475 i el 1480, on treballà associat als seus tres fills, als quals havia fet aprendre llatí, grec i hebreu Es relacionà amb els humanistes i, ajudat per Johannes Froben, edità per primera vegada les obres d’Agustí d’Hipona 1506 amb aquesta edició fou un dels primers a emprar els caràcters llatins Imprimí, també, les obres d’Ambròs de Milà 1492 i de Jeroni 1516-26 aquestes foren continuades, conjuntament, pels seus fills i Johannes Froben
Eduard Giménez i Gràcia

Eduard Jiménez i Gràcia
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Format a Barcelona, amplià estudis a Itàlia i guanyà el concurs Achille Peri, de Reggio de l’Emília 1967 i el mateix any hi debutà amb L’elisir d’amore De veu lírica lleugera, s’ha especialitzat en Rossini, Donizetti, Cimarosa, Mozart i autors del segle XVIII Ha actuat per tot el món i especialment a Itàlia sovint al Teatro alla Scala de Milà A Barcelona ha actuat regularment al Liceu d’ençà del 1970 Ha enregistrat òperes i un disc de cançons tradicionals catalanes 1982
Marià Fortuny i de Madrazo

Autoretrat de Marià Fortuny i de Madrazo (1947)
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Fill del pintor Marià Fortuny i Marsal Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889 Es presentà el 1894 a Londres, com a pintor eminentment retratista i paisatgista Com a escenògraf, es destacaren les seves decoracions per a La vida breve , de Manuel de Falla Scala de Milà, 1934, però la principal aportació seva fou la cúpula Fortuny Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i de catifes A Venècia hi ha un museu monogràfic dedicat a ell
Mario Del Monaco
Música
Tenor italià.
Estudià a Pesaro el 1941 debutà al teatre Puccini de Milà amb Madama Butterfly De veu potent i un poc abaritonada, féu de l' Otello de Verdi la seva màxima creació Les seves actuacions a Barcelona 1946-47 i 1953-54 foren discutides, però en 1955-56 hi obtingué un gran èxit Els anys 1956-60 cantà al Metropolitan de Nova York posteriorment espaià les seves actuacions i es retirà cap al 1970 Enregistrà en discs una gran part del repertori verista i verdià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina