Resultats de la cerca
Es mostren 3652 resultats
Joan Baptista Pellicer i Cardona
Música
Pianista menorquí.
A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de…
Edith Farnadi
Música
Pianista hongaresa naturalitzada austríaca.
Fou admesa amb només nou anys a l’Acadèmia de Música FerencLiszt de Budapest, on estudià amb Arnold Székely, Leó Weiner, Béla Bartók i Ilona Deckers A dotze anys tocà i dirigí el Concert per a piano núm 1 de L van Beethoven Rebé el Premi FerencLiszt en dues ocasions i el 1938 obtingué el diploma d’aquesta acadèmia hongaresa, d’on esdevingué professora dos anys més tard, el 1940 El 1970 obtingué una plaça de professora a l’Akademie für Musik de Graz S’especialitzà en la interpretació de l’obra de F Liszt i de B Bartók, la qual donà a conèixer durant els anys cinquanta collaborant…
Louis -Joseph Diémer
Música
Pianista francès.
Ingressà al conservatori de la seva ciutat natal el 1853 i fou deixeble d’Ambroise Thomas i François Benoist Debutà el 1863 i de seguida fou contractat per Pablo de Sarasate, de qui fou acompanyant en diverses gires La puresa del seu so i l’extrema precisió que aconseguia en l’execució li valgueren el reconeixement del públic i la crítica El 1887 obtingué una plaça de professor al Conservatori de París, on fou mestre de la nova generació de pianistes francesos, entre els quals A Cortot i R Casadesus El 1889 oferí un recital amb clavicèmbal, i de seguida fundà la Societat d’…
Àlex Márquez i Alentà

Àlex Márquez i Alentà
Motociclisme
Motociclista.
S’inicià en la competició en la categoria de 125 cc en la temporada 2010 El 2012 passà a competir en Moto3 amb l’equip Suter-Honda En aquesta categoria, aconseguí la quarta plaça en el Campionat del Món del 2013 i es proclamà campió del món en la mateixa competició el 2014, després d’assolir 10 podis i 3 victòries L’any 2015 començà la seva trajectòria en categoria de Moto2, amb l’equip Estrella Galicia 0,0 MarcVDS, en la qual els anys 2017 i 2018 assolí una quarta posició i el 2019 es proclamà campió del món, amb 10 podis i 5 victòries El 2020 passà a competir en categoria…
Dalmau de Rocabertí i d’Urgell
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VII).
Fill i successor del vescomte Jofre IV Juntament amb el seu besoncle Guerau de Navata i 30 cavallers propis participà en l’expedició de conquesta de Sardenya que el 1323 dirigí l’infant Alfons, futur Alfons III Per ordre de l’infant s’avançà al gros dels expedicionaris amb 200 cavalls armats i 2 000 homes de peu per tal d’ajudar el jutge Hug II d’Arborea, aliat dels catalans, que lluitava a l’illa contra els pisans Tots plegats prengueren la plaça de Quart i assetjaren el castell de Càller Dalmau VII, que degué participar a la batalla de Lucocisterna, morí poc després Estigué…
Joan Alfons d’Aragó i de Borja
Història
Comte de Ribagorça ja en vida del seu pare, Martí d’Aragó, duc de Vilafermosa.
El 1569 es casà amb Luisa de Cabrera, filla del marquès de Villena, a la qual ell mateix sentencià a mort dos anys més tard 1571, acusada d’adulteri, sentència que fou executada Fugint de les autoritats judicials i de la venjança del seu cunyat, Diego Fernández de Cabrera i Bobadilla, comte de Chinchón, intentà de buscar refugi prop del duc de Ferrara, però, en travessar el Milanesat, fou empresonat i portat a Castella Fou tancat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre de Felip II L’enemistat entre el comte de Chinchón,…
Grup Atletisme Lluïsos de Mataró
Atletisme
Club d’atletisme de Mataró.
Amb més de 80 anys d’antiguitat, en un primer moment fou una colla sardanista i més endavant donà pas a un grup gimnàstic Tenia la seu al pati del ja desaparegut convent dels Caputxins, on ara hi ha la plaça dels Lluïsos Tingué seccions d’halterofília, boxa, handbol i bàsquet Disposa de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró Ha organitzat els Campionats d’Espanya de 10000 m 2001, 2004 i els de Catalunya de cros 2010, 2012 Destaca l’organització del Cros de Mataró, que un grup de socis de l’aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos començà a organitzar l’any 1971 És el quart més antic de…
Marc Piñol Berlandino

Marc Piñol Berlandino
ARXIU M. PIÑOL
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en trampolí.
Membre de l’Associació Sant Martí Esport, destacà proclamant-se campió d’Espanya júnior de trampolí 2005 En categoria sènior, aconseguí la tercera plaça del Campionat d’Espanya 2006, competició en què aconseguí diversos podis al llarg de la seva carrera També guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya de trampolí amb el seu club i amb la selecció catalana El 2008 guanyà el Campionat d’Espanya en la modalitat de sincronisme juntament amb José Manuel Muñoz Participà en tres Campionats del Món de trampolí 2007, 2010, 2011 i en un d’Europa 2010, i assolí la medalla de bronze en…
Carles Gasset París

Carles Gasset París
Federació Espanyola de Patinatge
Patinatge
Patinador artístic.
Format al Club Hoquei Cerdanyola, destacà en categories inferiors guanyant el Campionat d’Espanya júnior i aconseguint la tercera plaça tant en el Campionat d’Europa com en el Campionat del món júnior L’any 2005 debutà en categoria sènior Guanyà el Campionat d’Espanya 2005, 2008, 2009, 2011 i fou subcampió 2006, 2007 Guanyà la medalla d’or en els Jocs Mundials 2009, la medalla de plata 2008, 2009 i la de bronze 2007 al Campionat del Món i es proclamà campió d’Europa 2007, 2009 i subcampió en tres ocasions 2005, 2006, 2011 El 2007 fitxà pel Club Patinatge Artístic Ripollet i el…
Vila de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Inicialment el monestir de Sant Joan fou fundat en un lloc descampat on hi devia haver com a màxim algun camp de conreu i potser alguna família per aprofitar la fèrtil terrassa que hi havia al pla on s’havia d’aixecar la vila La fundació de la població de Sant Joan o, almenys, l’establiment d’algunes famílies amb habitació constant, sembla que començà ja avançat el segle X, o, més probablement, el segle següent El famós reconeixement de dependència del monestir que l’any 913 varen fer 475 caps de casa que vivien en 21 villes rurals o nuclis de masos escampats pel terme no testifica cap…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina