Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
El Noticiero Universal
Periodisme
Diari en castellà, editat a Barcelona des del 15 d’abril de 1888 fins a l’octubre del 1985.
Fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta, fou el primer diari del vespre que sortí a Barcelona Els directors foren, successivament, Julián Pérez Carrasco, Josep Palou i Garí, Enric Tubau, Enrique de Angulo, Josep Palou i Garí segona vegada, Lluís GManegat, José María Hernández Pardos, Manuel Tarín i Iglesias, Àngel Elias i Riquelme, Josep Tarín i Iglesias i Jordi Domènech i Mateu Periòdic independent, liberal i receptiu al catalanisme, aconseguí i conservà una notable audiència Tingué una àmplia nòmina de collaboradors literaris Publicà els articles de Jacint Verdaguer En defensa …
Maria Matilde Almendros i Carcasona

Maria Matilde Almendros
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
El 1953 ingressà a la companyia titular del Teatre Romea Al costat de Màrius Cabré esdevingué la protagonista dels drames de Guimerà, en especial Terra baixa , que aquell actor representà per tot Catalunya Formà companyia pròpia dedicada sobretot al repertori tradicional català Intervingué amb Joan Capri a la sèrie televisiva Doctor Caparrós Des del 1954 fou locutora de Radio Nacional de España a Catalunya, i posteriorment s’incorporà a Ràdio 4 des de la seva fundació 1976 Foren freqüents les seves intervencions en les emissions de teatre Rebé la Creu de Sant Jordi i el Premio…
Lars Ahlin
Literatura sueca
Novel·lista suec.
La seva primera novella, Täbb med manifestet ‘Täbb i el Manifest’, 1943, representà una novetat radical en les descripcions del món obrer suec per la seva crítica de les opcions bàsiques del moviment obrer des d’un cristianisme luterà També hi plantejà el conflicte entre ideal i realitat i l’efecte que aquest té damunt els personatges, que reprengué en altres obres Experimentà en el camp formal, cercant el distanciament del lector Escriví, entre altres novelles, Om ‘Si’, 1946, Egen spis ‘Cuina pròpia’, 1948, Fromma mord ‘Assassinats pietosos’, 1952 i Bark och lov ‘Escorça i…
Antonio Gades
Antonio Gades
© AVUI/C. CALDERER
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
El seu nom real era Antonio Esteve Ródenas Dedicat al ball flamenc, fou primer ballarí de la companyia de Pilar López Més tard formà companyia pròpia Intervingué en diversos films, com Los Tarantos 1962, El amor brujo 1967 de FRovira i Beleta, Con el viento solano 1965 i Los días del pasado 1976, ambdós de M Camús, Último encuentro 1966 d’A Eceiza, Fortunata y Jacinta 1969 d’A Fons, Con el culo al aire 1979 de C Mira i Bodas de sangre 1979 i Carmen 1983 de C Saura, on es feu càrrec de la coreografia
Eduard Flò i Guitart
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona 1906-1914 i amb posterioritat traslladada a Barcelona Feu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura…
Tomàs Dassió i Albats
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1578-85).
Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els…
JavaScript
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació implementat dins els documents d’HTML.
En visualitzar una pàgina web, si conté codi JavaScript aquest es descarrega sobre la màquina de l’usuari que la visita, i tot seguit s’executa Amb el JavaScript, s’accedeix a aplicacions remotes que s’executen localment així es guanya en rapidesa d’execució, i no es carrega tant la xarxa El llenguatge JavaScript fou desenvolupat per Netscape posteriorment, Microsoft en tragué la seva pròpia versió, JScript, amb algunes diferències i incompatibilitats amb JavaScript Al desembre del 1996 Microsoft, Netscape i 11 companyies més arribaren a un acord per a començar a treballar en el…
esbós
Música
Mot que designa peces musicals breus, però que s’utilitza més com a títol d’una peça que com a terme genèric que impliqui o suggereixi un pla formal concret, ja que les peces que reben aquest nom són de forma lliure.
A partir del segle XIX el desenvolupament harmonicotonal donà pas al naixement d’una sèrie d’obres la forma de les quals era el resultat de la conducció harmonicotonal pròpia de l’obra, més que no pas d’una estructura formal preestablerta Aquestes obres acostumaven a portar títols amb un referent literari, pictòric o similars De vegades s’utilitza el mot apunt com a sinònim d’esbós, per traducció de la paraula francesa esquisse o de l’anglesa sketch Autors com C Debussy, B Bartók i O Messiaen han emprat el mot esbós per a titular alguna de les seves composicions
natural
Música
Dit de la nota que no està afectada per cap diesi ni cap bemoll.
Una nota que no rep l’efecte de cap alteració o que rep l’efecte d’un becaire ♮ és una nota natural, és a dir, una nota pertanyent a l’escala diatònica sense alteracions la de les tecles blanques del piano Aquest adjectiu, però, és poc clar quan s’aplica a tonalitats que tenen alteracions constitutives Per exemple, en la tonalitat de fa M, el si♭ és una nota pròpia de la tonalitat és a dir, una nota ’natural’ de la tonalitat mentre que el si ♮ és a dir, el si natural n’és una nota alterada
família
Música
Conjunt instrumental format per totes les versions de mides diferents -i a vegades, també, amb diferències morfològiques més o menys importants- d’un mateix i únic instrument.
Hi ha qui, per a referir-s’hi, empra el nom de l’instrument en plural, com ara família de les flautes de bec, i qui ho fa en singular, per exemple família del clarinet Per a anomenar un instrument concret de la família, se sol afegir al nom familiar el de la tessitura concreta que li és pròpia saxòfon soprano, saxòfon tenor, saxòfon baríton De vegades, però, alguns membres de la família tenen nom propi i així, per exemple, s’anomena viola el que, de fet, és un violí contralt, o flautí una flauta sopranino
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina