Resultats de la cerca
Es mostren 2769 resultats
Léon Dierx
Literatura francesa
Poeta francès.
Deixeble de Leconte de Lisle, pertany a l’escola parnassiana per la puresa i la brillantor de l’estil Poèmes et poésies , 1864 Les lèvres closes , 1867
Robert Henry Dicke
Física
Físic nord-americà.
Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970
Marianne Moore
Literatura
Poetessa nord-americana.
Estudià al Bryn Mawr College, i entre el 1925 i el 1929 fou editora de la influent revista literària The Dial La seva obra, escassa i que sotmeté a una constant revisió, és considerada una de les més rellevants de la lírica experimental nord-americana del s XX En els seus poemes, de gran concisió i propers a la prosa poètica, duu a terme algunes innovacions formals, especialment pel que fa a la mètrica Publicà, entre d’altres, els reculls Poems 1921, Observations 1924, The Pangolins and Other Verse 1936, What are Years 1941 i Tell Me, Tell Me 1966
Pierre-Alexandre Monsigny
Música
Compositor francès.
Funcionari, decidí de compondre música en presenciar La serva padrona , de Pergolesi Escriví òperes còmiques, agradables però poc profundes, que assoliren grans èxits, com Rose et Colas 1764, Le déserteur 1769 i Félix, ou l’enfant trouvé 1777, així com el ballet Aline, reine de Golconde 1766
Josephine Baker

Josephine Baker
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Cinematografia
Ballarina i cantant.
De raça negra, estudià dansa a Filadèlfia debutà a París el 1925, incorporada a la Revue Negro Assolí un gran èxit i es convertí immediatament en l’ídol de París, i figurà com a vedet del Folies-Bergère i del Casino de París en les revistes més fastuoses Del 1927 al 1954 interpretà diversos films, el més famós dels quals és Zou-Zou 1934, de Marc Alegret Destinà els ingressos econòmics del seu treball a pagar les despeses de l’adopció de diverses criatures, de tots els països i de totes les races
Morris Langlo West
Literatura
Novel·lista australià.
La seva obra, molt influïda pel catolicisme i al mateix temps crítica amb l’Església Catòlica, assolí un gran èxit, amb títols molt coneguts, com The Devil’s Advocate 1959, The Shoes of Fisherman 1963 traducció catalana, 1964, The Tower of Babel 1968, The Salamander 1973, Harlequin 1974, The Navigator 1976, Proteus 1979, Cassidy 1986, Lazarus 1990 i Eminence 1998, entre d’altres
Edward West
Economia
Economista anglès.
Professor a Oxford, residí posteriorment a l’Índia, on arribà a alt magistrat britànic, a Bombai Formulà una teoria dels rendiments decreixents per a l’agricultura que hom considera precedent de l’enunciada per David Ricardo Publicà Essay on the Application of Capital to Land 1815 i Price of Corn and Wages of Labour 1826
Charles Latour Rogier
Història
Política
Polític belga.
Partidari de la independència de Bèlgica respecte al regne dels Països Baixos, prengué part en la revolució del 1830 i fou membre del govern provisional belga 1831 Governador d’Anvers i ministre de l’interior 1832-34 i d’obres públiques 1840-41, fou cap del partit liberal i del govern 1847-52 i 1857-68
Louis David Riel
Història
Política
Polític canadenc.
Mestís francocanadenc, s’oposà al repartiment de terres índies entre els emigrants europeus i aconseguí l’admissió de Manitoba com a província amb garanties per als indis i els catòlics 1870 El 1873 s’exilià als EUA i, malgrat ésser elegit diputat el 1874, fou condemnat a cinc anys de bandejament Dirigí la revolta índia de 1884-85 al Canadà occidental, però fou vençut i penjat
Alexandre Ribot
Història
Política
Polític francès.
Conseller d’estat 1875 i diputat republicà 1878-85 i 1887-1909, fou cap del partit republicà moderat Ministre d’afers estrangers 1890-93, ocupà altres ministeris i fou cap del govern diverses vegades 1892-93, 1895, 1914 i 1917 Protestant, sostingué Briand en l’elaboració de la llei sobre la separació de l’Església i l’Estat 1905
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina