Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
Francesc Palou i Amengual
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà i cronista.
El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, Mallorca, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner El 1750, al gener, arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya Cinc mesos més tard de la seva arribada, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del collegi de San Fernando a les missions de la Sierra…
,
centre diferenciador
Biologia
Regió diferenciada del blastoderma dels embrions dels insectes, situada a la part que més tard correspondrà a la regió toràcica anterior de l’embrió, formada per acció d’una substància difusible provinent del centre formador.
Un cop format, esdevé el principal centre director del desenvolupament i del creixement de l’embrió És equiparable al centre organitzador dels amfibis
epígon
Història
En la història mítica del món grec, cadascun dels fills dels set capitosts que assetjaren Tebes i que, com llurs pares, deu anys més tard tornaren a assetjar-la, l’ocuparen i hi entronitzaren Tersandre.
A Delfos foren collocades les estàtues d’aquests herois Alemèon i Amfíloc, fills d’Amfiarau Diomedes, fill de Tideu Egialeu, fill d’Adrast Eurial, fill de Mecisteu Estènel, fill de Capaneu Pròmac, fill de Partenopeu, i Tersandre, fill de Polinices
Terrassola
Història
Antiga quadra del municipi de Seva (Osona), al qual fou unida el 1840.
Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació dels actuals masos de Sobrevia, Virgili, Terrés de Terrassola, Vilardell, Rovira i el Bosc del Masó Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082 El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera
Sant Pau de Gémenes
Ermita
Antiga ermita del municipi de Centelles (Osona), situada sota la cinglera de la Garga, davant el poble d’Aiguafreda.
Rebé el nom de la villa rural de Gémenes, existent ja el 898 la capella és coneguda des del 1180 Era regida per un ermità segles XIV-XVII i més tard en tenia cura el mas Ventaiola El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada
Sameda
Castell
Antic castell medieval del municipi de Folgueroles (Osona), del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l’entrada de les Guilleries.
Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic Més tard s XIV passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta
Nyköping
Ciutat
Capital del län de Södermanland, Suècia, port de la mar Bàltica, a la desembocadura del Nyköpingsån.
Hi ha indústries d’antiga tradició, del ferro i del llautó aparegueren més tard la producció de farines, la indústria tèxtil i la fabricació de mobles La construcció naval ha declinat a favor de la d’Oxelösund Conserva ruïnes restaurades del castell de Nyköpingshus, entorn del qual sorgí la ciutat al s XI, i que actualment allotja el museu de Södermanland, i l’església de Sant Nicolau, del s XII
Vilarestau
Església
Antiga demarcació i església sufragània del municipi de Centelles (Osona), situada al pla de la Garga, a 673 m alt., entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.
Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església edificada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles Fou abandonada al principi del segle actual, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà De la primitiva resten importants ruïnes
Favara de Pego
Llogaret
Llogaret del municipi de Pego (Marina Alta).
Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques El 1602 tenia 15 focs de moriscs despoblat amb motiu de l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611
la Roca de Pelancà

Penyal de la Roca de Pelancà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d’Abella.
Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina