Resultats de la cerca

En tennis fou set vegades campió de Catalunya individual 1904-10 i sis de dobles, amb J de Urruela 1906 i JM Sagnier 1908, 1910, 1911, 1913, 1914 i subcampió d’Espanya 1911 És considerat el millor jugador de la primera època del tennis català i el principal impulsor d’aquest esport a Catalunya Participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i en fou el primer president 1899-1904 Formà part de la directiva de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i de Catalunya precedents de la Federació Catalana de Tennis durant més de trentaanys, i impulsà la…

El blues procedent del folklore negre rural és posterior als cants de treball work songs i als negro-spirituals Els blues primitius, de forma predominantment vocal, utilitzen l’estructura de les balades anglosaxones Els temes de blues són la desesperació, la desgràcia, la frustració, el treball mal pagat, l’ésser estimat perdut i d’altres realitats quotidianes El blues clàssic, contemporani del ragtime , consta de tres versos els dos primers repetits, i el tercer, que rima amb els dos anteriors, completa el sentit Aquesta frase repetida s’incorpora en forma de riff en el jazz instrumental…

Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trentaanys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment…

Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies…

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trentaanys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos…

Cursà els estudis secundaris en una de les poques escoles de Londres que als anystrenta impartien física, química i biologia a noies En 1941 es graduà en ciències a Cambridge i després d’un any d’estudis de postgrau, l’any 1942 ingressà a l’Associació Britànica per a la Recerca del Carbó, on dugué a terme recerques sobre les microestructures del carbó i el grafit, sobre les quals feu la seva tesi doctoral 1945 En 1947-50 estudià tècniques de difracció de Raigs X al Laboratoire Central des Services Chimiques de L’État de París i el 1951 ingressà com a investigadora…

Formà part de la generació Nos, creadora de la prosa gallega moderna Figura destacada del partit galleguista, fou diputat a les corts constituents del 1931 Catedràtic de geografia de la Universitat de Santiago, escriví Guía de Galicia 1926, estudi de la realitat geogràfica, històrica i cultural del seu país, i Síntesis xeográfica de Galicia 1926 Com a historiador s’ocupà sobretot del s XVIII Síntesis histórica do século XVIII en Galicia , 1969 i de les arrels de les peculiaritats gallegues Ensayo histórico sobre la cultura gallega , 1933 Excellí especialment com a novellista Os camiños da…

Entre aquests cal assenyalar els germans Giner de los Ríos, Manuel BCossío, GAzcárate, NSalmerón LFiguerola i JCosta Allunyada de tot interès de tipus confessional, filosòfic i polític, la institució assajà, en règim de coeducació, els mètodes de Fröbel i Pestalozzi, i afavorí la intuïció i el treball personal i creador, com també la individualització de la tasca educativa fora i dins de l’escola Inicialment orientada a l’ensenyament universitari, l’elaboració de les seves idees pedagògiques la portà a una creixent preocupació per l’ensenyament mitjà creació, el 1918, de l’Instituto-Escuela…

Graduat en Ciències Econòmiques a la Universitat de Pennsilvània, Wharton School, on conegué Jay Livingston, amb qui establí una estreta amistat i una bona entesa per a crear junts temes musicals per al cinema i la televisió Aprengué a tocar alguns instruments, tot i que en les composicions s’encarregà sempre de les lletres A final dels anystrenta s’establí a Nova York i juntament amb Livingston escrigué algunes peces per a productors de Broadway, com G'bye now i Son's O Run Els èxits assolits feren que la Paramount els contractés el 1945 A Hollywood, guanyaren…

Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore…