Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
Miquel Mas
Cinematografia
Actor, ballarí i periodista.
Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano 1917, que dirigí…
Imma Pedemonte Sarañana

Imma Pedemonte Sarañana
CCMA
Periodisme
Esport general
Periodista esportiva.
Treballà com a redactora al diari Dicen 1978-83, on escrivia principalment sobre futbol i hoquei sobre patins i tenia la seva pròpia secció, anomenada “La chica del Dicen” Durant aquesta època també collaborà com a redactora a les revistes Todo Sport i Patín Sport , la qual dirigí en una breu etapa El 1983 compaginà aquestes activitats amb la redacció d’esports de Catalunya Ràdio i, poc després, el mes de novembre del mateix any, passà exclusivament a TV3 A la Televisió de Catalunya, sempre al departament d’esports, feu el seguiment dels Jocs Olímpics de Seül 88 i Barcelona 92 i…
Foment Martinenc
Esport general
Entitat cultural del barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona.
Fou fundada l’any 1877 com a ateneu popular per a fomentar l’educació entre els obrers Té seccions esportives d’excursionisme, escacs, tennis de taula i billar La secció excursionista es creà el 1909, fou refundada els anys 1919 i 1930, i actualment promou activitats de senderisme, bicicleta tot terreny, esquí de muntanya, escalada, espeleologia, raquetes de neu, vies ferrades i alpinisme Organitzà la Marxa de Regularitat de Catalunya 1955, 1980 La secció d’escacs fou una de les fundadores de la federació catalana 1925, i actualment competeix a divisió d’honor La secció de tennis de taula té…
Federació Catalana de Caça
Caça
Organisme que regeix la pràctica de la caça a Catalunya.
Fou la primera federació creada arran del Decret de constitució de les federacions autonòmiques, l’any 1981 El seu precedent es remunta al 1940, quan es creà la Federació Espanyola de Caça i les seves delegacions territorials la catalana s’anomenà Tercera Federació Regional de Caça i englobava les quatre delegacions provincials Regula diverses pràctiques esportives caça major, caça menor, falconeria, caça amb arc, ocellaires, recorreguts de caça i compak sporting, a més de la caça fotogràfica, i organitza competicions de diverses modalitats recorreguts de caça, compak sporting, caça menor amb…
Romà Forns Saldaña
Futbol
Futbolista i entrenador.
Extrem dret que milità en el RCD Espanyol 1901-02, l’Irish FC 1902-03 i el FC Barcelona 1903-13 Amb el Barça disputà 179 partits i marcà 78 gols Fou tres vegades campió de Copa 1910, 1912, 1913 i cinc del Campionat de Catalunya Fou l’autor del primer gol del camp del carrer de la Indústria Amb la selecció catalana s’hi arrenglerà en cinc partits Després entrenà el Barça 1926-29, i esdevingué el primer entrenador català del club En el seu palmarès com a tècnic hi figura la primera Lliga estatal 1929, tot i que a mitjan campionat fou substituït per James Bellamy i quedà com a ajudant, la Copa…
Émile Ollivier
Història
Polític francès.
Fou un dels cinc diputats republicans elegits el 1857 per al cos legislatiu Combaté la política de Napoleó III fins que, com a conseqüència de la virada del règim vers formes liberals 1860, s’hi adherí 1866 i fins i tot encapçalà el grup que aspirava a establir un Imperi parlamentari Nomenat ministre de justícia i cultes 1870, i, de fet, cap del govern, inicià la reforma de l’administració amb resultats poc satisfactoris En produir-se la crisi francoprussiana no sabé impedir ni contrarestar les perilloses iniciatives de Napoleó III i de l’emperadriu, que provocaren la guerra, la…
Miquel Parra i Abril
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Sant Carles, passà a la sala de flors Fou acadèmic de mèrit el 1803 i, més tard, professor de l’acadèmia Titulat acadèmic el 1811, l’any següent ja era tinent de director de pintura El 1815 esdevingué pintor de cambra de Ferran VII i el 1818 acadèmic de San Fernando A Sant Carles, passà pels càrrecs de director de pintura 1821, taxador oficial de pintura 1823 i director general 1823 Tot i que conreà tots els gèneres, hom l’anomenà el Vicent López de les flors , pintor de qui, precisament, era cunyat Hi ha flors seves al Museu de Belles Arts de València, al Palacio Real de…
Les petjades del terratrèmol del 1373 als Pirineus
Geologia
El 3 de març de 1373, els Pirineus van tremolar amb una força devastadora El sisme, amb epicentre entre la Ribagorça i la Vall d’Aran, assolí una intensitat de fins a IX en l’escala de Mercalli, i provocà danys a tot Catalunya, Aragó i el sud de França Aquest sisme fou la causa que el poble de Montclús, a la Noguera, quedés pràcticament esborrat del mapa per una esllavissada gegantina, i possiblement també fou el detonant d’altres hecatombes similars als Pirineus a Cambrils, al terme municipal d’Odèn Solsonès i a Sant Joan de Caselles, a Andorra Descobreix les causes geològiques, les…
Federació Comunista Catalano-Balear
Partit polític
Federació constituïda el 1924 a partir dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris, fundats el 1922 i dirigits per Joaquim Maurín.
A la tardor d’aquell any esdevingué la secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE Però les desavinences amb la direcció del PCE aviat esdevingueren evidents Maurín criticà l’estalinisme i el tarannà de la Internacional Comunista i es mostrà partidari de collaborar amb la petita burgesia i d’actuar dins la CNT La postura no fou compartida per José Bullejos, secretari general del PCE, i quan al març de 1930 aquest partit celebrà la Conferència de Pamplona, les tesis de Maurín foren derrotades Al juliol, la direcció comunista decretà la seva expulsió, tot i no ser efectiva fins…
Standard Eléctrica
Economia
Empresa espanyola fundada a Madrid l’any 1926 com a filial de la ITT.
Tingué com a objectiu la fabricació i venda de tota mena d’elements de telefonia i transmissió Desenvolupà un paper destacat en l’ampliació i automatització de la xarxa telefònica a tot l’Estat espanyol i la Companyia Telefònica fou un dels seus primers clients L’empresa ITT utilitzà Standard Eléctrica com a vehicle per a la seva penetració en alguns mercats europeus i llatinoamericans El 1980 començà a travessar una crisi aguda que la conduí a formular, a partir del 1982, un pla de reestructuració El 1987 passà sota el control d’Alcatel NV, una empresa nova constituïda per la francesa…