Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Planícia
Possessió del municipi de Banyalbufar (Mallorca), al S de la vila, al vessant septentrional de la mola de Planícia (920 m alt.), sector de la serra de Tramuntana que separa el terme costaner de Banyalbufar de la vall de Superna (Puigpunyent).
el Pla de Lliçà
Veïnat
Veïnat del municipi de Lliçà de Vall, al voltant de la masia de Les Torres, del segle XV, i de l’església de Santa Maria, construïda entre el 1925 i 1929, a la plana al·luvial de la riera de Tenes.
estanys de la Muga
Estany
Petits estanys al vessant dret de la vall de la Llosa, separats dels de Vallcivera pel pic de la Muga (2 860 m), al NE de la tossa Plana de Lles, dins el terme de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
el Moll
Sector o indret
Dena del municipi de Morella (Ports), situada al sud de la ciutat, al pla del Moll, que s’estén a la vall alta del riu de Calders (que neix prop de la masia i església de Sant Pere del Moll).
Hi ha nombroses hortes
Sant Quintí d’en Bas
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’en Bas, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Joanetes, de la parròquia del qual passà a dependre.
És esmentada ja el 998 com a possessió de l’església de Sant Genís de Besalú
Àvila
Vista general de la ciutat d’Àvila i de les seves muralles que daten del segle XII
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a l’àrea de contacte entre la serra d’Àvila i la Meseta septentrional, sobre la vall de l’Adaja, a 1 126 m d’altitud.
Agricultura cereals i indústries derivades, teixits de cotó, fabricació de vehicles industrials Centre d’àrea comercial Part de la Lusitània romana, Àvila fou ocupada alternativament, després de la invasió sarraïna s VIII, pels cristians i pels musulmans Reconquerida definitivament per Alfons VI de Castella-Lleó el 1088, fou repoblada per Ramon de Borgonya amb gent vinguda de Covaleda i de Lara i d’altres llocs de Castella esdevingué centre d’atracció de la comarca i fou visitada freqüentment per àrabs i jueus Al començament del s XIV, hi vivien barrejats els avilesos de les tres religions…
Ventolà
Interior de l’església de Sant Cristòfol de Ventolà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), a l’W de la vila, situat al vessant meridional de la serra Estremera, a 1 300 m alt., damunt la vall del Rigard, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfol.
les Ventalles
Les Ventalles
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Ulldecona (Montsià), al N de la vila, al límit amb el terme de Freginals, a la vall oberta entre la mola de Godall i el Montsià, vora la carretera i el ferrocarril de Barcelona a València.
L’església és dedicada a sant Joan Baptista
Vallabriga
Aspecte del poble de Vallabriga
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble (1.160 m alt) del municipi de Beranui (Ribagorça), al peu de la serra de Vallabriga (contrafort oriental del Turbó, que forma la paret occidental del congost d’Ovarra), dominant la vall d’Isàvena, damunt l’antic monestir d’Ovarra.
És centrat per l’església parroquial de Sant Esteve segle XIX de construcció popular
coma de Tristaina
Vista parcial del circ lacustre dels estanys de Tristaina amb l'estany del Mig a primer terme (Andorra)
© Fototeca.cat
Coma
Vall de capçalera de la ribera d’Ordino, dins la parròquia d’Ordino (Andorra), formada al vessant meridional del pic de Tristaina
(2 879 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa Andorra d’Occitània.
La coma és centrada pels estanys de Tristaina , l’emissari dels quals, el riu de Tristaina , s’uneix al Serrat amb el Rialb per formar la ribera d’Ordino poc més avall dels estanys, al pla de Rat, rep, per la dreta, el barranc de Rat