Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
l’Estret
Congost
Congost per on la vall d’Aigüesvives (que drena el barranc de l’Estret) s’obre pas a la Ribera del Xúquer, entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, dins el terme d’Alzira (Ribera Alta).
pic d’Estatats
Cim
Cim (2.951 m), el més occidental del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), en la cresta que separa les valls de Vallhiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d’Estatats.
Espills
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a 1 077 m alt., sobre una elevació dominada pel grau d’Espills (1 188 m alt.), al vessant dret de la vall d’Espills, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a santPere i fou possessió del monestir de Laudix 1118
portella d’Engaït
Collada
Depressió de la línia de crestes que separa la vall de la Llosa (Baixa Cerdanya) del circ d’Envalira, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), entre el pic d’Envalira (2 812 m) i el pic d’Engaït (2 773 m).
port Dret
Pas
Depressió (2 572 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de la Valira de la de l’Arieja, a Andorra, al terme de Canillo, dominada al nord pel cap del port Dret (2 682 m alt).
pic del Cossol
Muntanya
Contrafort oriental (1 805 m alt.) de la serra que separa la vall del riu de Civís (Alt Urgell) de la de la Valira (Andorra), que domina el poble de Fontaneda, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra).
Concròs
Coma de la vall de Camprodon, al municipi de Setcases (Ripollès), que forma a la seva capçalera el circ de Concròs
, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs
.
El torrent de Concròs forma la ribera de Carboner, afluent, per l’esquerra, del Ter
pic de Comalespada
Cim
Contrafort occidental del massís de Colomers (2 808 m alt.), a la capçalera de la Noguera de Tor, dins el terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), al nord del pic de coma les Bienes, damunt l’estany de Cavallers.
Lleret
Poble
Poble del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, en un coster que domina la Noguera de Cardós (des del vessant occidental), sota el coll de Lleret (1 975 m), al camí de Lladorre al Vallat d’Estaon.
L’església parroquial és dedicada a sant Corneli
Llanera de Ranes
Municipi
Municipi de la Costera, estès al vessant esquerre de la vall del riu Cànyoles, des dels serrats que separen la comarca de la Ribera Alta (alt de Bandolers, 291 m alt.) fins a la séquia de Ranes, prop del riu.
Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant Una tercera part del territori és ocupada per matollars La resta es divideix entre el secà 300 ha, destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu 200 ha, destinat a tarongers 125 ha, hortalisses i tabac 20 ha Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció El poble 1 030 h agl 2006, llanerins 139 m alt és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port…