Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
art sard
Art
Art desenvolupat a Sardenya.
A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La…
Antoni Ciuffo
Literatura catalana
Poeta i assagista.
De família napolitana, anà a viure de jove a l’Alguer És conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera El 1906assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on feu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i feu conferències sobre el fet alguerès El 1908 fundà la revista “La Sardenya Catalana” Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya Sàsser 1906 Algunes de les seves poesies, com Serenada i l’ Himne alguerès , foren…
Pere de Torrelles i de Blanes
Història
Lloctinent de Sardenya.
Fill d’Antoni de Torrelles i Marc Acompanyà l’infant Martí a Sicília i assistí després a la seva coronació com a rei d’Aragó 1399 Fou cambrer i conseller reial, alcaid i batlle d’Alpont 1397-1407 Tingué els feus de Vilanovella i Sarasa Aragó 1398, el castell de Naval i unes vinyes prop de Jaca Comprà el castell de Castellet 1405 Fou fet batlle, alcaid, justícia i escrivà d’Alquèssar 1406 El rei li donà en alou la quadra de Puiggraner 1408, poc abans de fer-lo capità general de l’armada que havia d’anar a Sardenya en ajut de Martí el Jove Després el féu lloctinent reial a l’illa durant les…
marquesat de Villarios
Història
Títol concedit a Sardenya el 1646 a Joan Baptista d’Amat i Font, segon comte de Villarios i cavaller de Sant Jaume.
El comtat de Villarios havia estat atorgat al seu pare, el mariscal de camp Francesc d’Amat, governador de l’Alguer
Fertília
Agregat del municipi de l’Alguer (Sardenya), a la costa, a la badia de l’Alguer, l’W de la ciutat.
Sorgí com a centre rural el 1936 Després de la Segona Guerra Mundial s’hi establiren uns 400 italians de Pula en passar Ístria a Iugoslàvia
botàriga
Gastronomia
Menja feta d'ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se sol servir tallada en làmines, com a aperitiu, o ratllada o en pols, com a condiment d'alguns plats.
La denominació botàriga , pròpia de l'Alguer, se sol associar amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la denominació garrofeta , pròpia de les comarques meridionals del País Valencià, amb ous de melva o de bonítol
Manuel Pagès i Mercader
Història
Polític.
Milità en el moviment catalanista i pertangué a la primera època d’Estat Català Després fou més aviat un nacionalista independent, afí a Nosaltres Sols Publicà Crònica descriptiva d’Alguer 1957 i Estampes de Sardenya 1960
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina