Resultats de la cerca

Sorgit els anys vint amb l’assentament de població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, després del 1960 tornà a ser un centre d’immigració important Una gran part de la població era gitana El 1971 tenia prop de 700 barraques i una població de 3 270 h El 1989 s’enderrocaren les darreres barraques que havien anat minvant els anys precedents El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques El general Zapatero 1854 hi feu construir un edifici militar, dit el Castell Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i en la…

Fins al decret de Nova Planta del 1716 formà part de la comuna del Camp de Tarragona

La capital és Tambacounda 41772 h 1983

Antiga capital de l’illa, fundada al segle XV pel conqueridor Alonso Fernández de Lugo , esdevingué centre universitari i episcopal de l’arxipèlag a partir de la segona meitat del segle XIX, després d’un estancament, a causa del desenvolupament del port de Santa Cruz de Tenerife als segles XVIII i XIX Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de La Laguna, fundada el 1701 Conserva esglésies i edificis de l’època fundacional la catedral, l’església de la Concepción i el palau episcopal L’any 1999 el conjunt històric fou declarat patrimoni de la humanitat

És un nucli industrial i comercial, port i nus ferroviari Antigament era anomenada Barygaza El seu port, per on passava quasi tot el comerç amb el món clàssic, fou un dels més importants de l’Índia Unida a l’imperi mongòlic d’Akbar 1572, estigué en poder dels marathes del 1685 al 1782, que fou presa pels britànics

Al vessant nord-est es troba el santuari de Puig-l’agulla

Mercat agrícola Indústries derivades de l’agricultura sucreries i destilleries i de tapissos Centre de comunicacions ferroviàries, aèries i de carretera

Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i Montanui W,…

Situació i presentació El terme municipal de Cabrera d’Anoia té 17,01 km 2 i és situat al sector SE de la comarca, ja al límit amb l’Alt Penedès termes de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit, als sectors W i S S’estén al costat dret de l’Anoia, riu que forma la frontera oriental i el separa —aigua avall de Capellades— dels termes municipals de Vallbona d’Anoia N i Piera E també limita, al N, amb els termes de Capellades i la Torre de Claramunt El territori és accidentat, especialment al sector septentrional, per una sèrie d’elevacions del sector de la Serralada Prelitoral…

El castell fou conquerit als musulmans el 1083 pel comte Ermengol IV d’Urgell L’església de Sant Miquel fou donada el 1091 pel comte a la canònica de Solsona Actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Móra