Resultats de la cerca
Es mostren 11179 resultats
oracle
El santuari d’Apol·lo, a Delfos, seu de l’oracle de més renom de l’antiga Grècia
© B. Llebaria
Religions de Grècia i Roma
Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que —sota formes diverses i en alguns llocs determinats— era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies.
L’oracle reuneix en ell els grans temes religiosos de l’endevinació i del lloc sagrat És un fet la creença —encara viva entre els pobles primitius— que, en determinats llocs, hom pot obtenir respostes divines Pròpia de totes les religions orientals antigues, aquesta creença atenyé la seva importància màxima a Grècia Ultra l’oracle de Zeus a Dodona, existiren altres centres d’endevinació, pel damunt dels quals sobresortí el de Delfos Aquest, que gaudí d’una autoritat religiosa sobrenatural, determinà fins i tot la línia d’actuació política de les ciutats estat gregues També a la Itàlia antiga…
Migdia-Pirineus
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França.
Comprenia els departaments d’Arièja, Alta Garona, Alts Pirineus, Avairon, Gèrs, Tarn, Òlt, i Tarn i Garona La capital era Tolosa Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió de Llenguadoc-Rosselló i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània
Santa Eulàlia de Tapioles
Antiga parròquia de Santa Eulàlia de Tapioles, a Vallgorguina
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallgorguina (Vallès Oriental), al vessant septentrional de la serra del Corredor, a la capçalera de la riera de Tapioles.
La primitiva església romànica resta amagada sota la nova construcció barroca
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…
Museu Episcopal de Vic
Sala d’escultura gòtica de l'antiga seu del Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Museu
Arqueologia
Museu de Vic, creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà el 1891, després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.
Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn Per aquesta raó…
Antigua Guatemala
Carrer d’Antigua Guatemala, antiga capital de Guatemala
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del departament de Sacatepéquez, Guatemala, vora el riu Pensativo, voltada al S i a l’W pels volcans Agus (3 752 m), Fuego (3 835 m) i Acatenango (3 959 m).
És un centre comercial i industrial, i també turístic La ciutat, fundada cap al 1542, després de l’incendi de Ciudad Vieja, al s XVII, esdevingué un dels centres més importants de l’Amèrica castellana La població cresqué molt uns 66 000 h a mitjan s XVIII, però sovint era víctima d’inundacions, erupcions volcàniques i terratrèmols Un d’aquests destruí Antigua el 1773, i aleshores el govern decidí de traslladar la capitalitat a l’actual Guatemala Universidad de San Carlos 1676, que conserva un claustre reconstruït el 1763
Segalers
Masia
Antiga masia del municipi d’Oristà (Lluçanès).
Situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers , afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló, existia ja el 1131 i era una antiga villa rural Abans donà nom a la capella de Sant Nazari d’Oristà, situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers
les Adoberies
L’antic pont de Sant Jaume, sobre el barranc de les Adoberies, que unia l’antiga ciutat de Tremp amb el raval de Sant Jaume (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Tremp (Pallars Jussà), situat a l’antiga quadra de Margarit, vora el monestir de Sant Jaume de Pallars.
Tot i només ésser separat del nucli urbà per un torrent, ha pertangut fins al 1956 al municipi de Talarn
castellet de Costurera
Història
Antiga fortificació de la vall de Seta, situada dins el municipi de Balones (Comtat).
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest tenia 15 focs el 1602, agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs Una inscripció aràbiga procedent de l’antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot En resta l’antiga fortificació, coneguda com a castellet de Costurera
Garcia
L’església parroquial antiga de Garcia, destruïda el 1936 i actualment abandonada
Ajuntament de Garcia
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès a banda i banda del riu, a la seva confluència amb el riu de Siurana, al sector N de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la…