Resultats de la cerca

Vida Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare, però de molt petit, ja a Moscou, fou alumne d’A Villoing Aquest aviat el dugué a París, on conegué F Chopin i F Liszt Feu després una gira de concerts per bona part d’Europa, que durà fins el 1843 Tot seguit estudià composició amb S Dehn a Berlín al costat del seu germà Nikolaj 1844-46 Establert a Sant Petersburg fou pianista de la cort de la gran duquessa Helena En aquesta ciutat dirigí la Societat de Música Russa, i el 1862 fou un dels fundadors del conservatori, al capdavant del qual estigué durant dos períodes 1862-67 i 1887-91…

Es formà amb GC Wagenseil, JA Stefan i L Koželuh, i de seguida despuntà com a pianista Fou amic de WA Mozart, de qui molt probablement rebé lliçons Durant els anys 1795 i 1796 realitzà dues gires concertístiques per Alemanya, després de les quals fou nomenat mestre de capella a la ciutat de Sant Petersburg per al període 1796-1802 Les primeres obres pianístiques que compongué mostren una clara influència mozartiana, però a mesura que anà evolucionant com a compositor tendí cap al Romanticisme, tal com evidencien les seves darreres obres En la seva època se’l comparà amb Beethoven La seva…

Fou dues vegades campió d’Espanya 1990, 1991 i set de Catalunya 1988, 1989, 1990, 1993, 1994, 1996, 1997, i establí tres récords catalans de l’especialitat, el darrer l’any 1991 Formà part de la selecció espanyola en tretze ocasions i guanyà la medalla de bronze als Campionats Iberoamericans 1990 Es retirà el 2004

Començà practicant gimnàstica artística amb el CE Eulàlia Castañé i el Centre Gimnàstic Vilanova, tot i que s’especialitzà en gimnàstica aeròbica l’any 1994 En la prova de parelles, fou campiona de Catalunya 1997 i d’Espanya 1998, i en individual aconseguí ambdós títols l’any 2000 En competi-cions internacionals, fou campiona d’Europa 1995 i subcampiona 1998, a més de medalla de bronze en el Mundial del 1997, sempre en individual Un cop retirada de la competició, fou instructora d’aeròbic i de fitnes

Membre del Gimnàs Blume, morí en l’accident d’aviació que a l’abril del 1959 costà la vida a Joaquim Blume i quatre gimnastes més Tenia setze anys, havia guanyat el Campionat de Catalunya de tercera categoria i era una de les grans promeses de la gimnàstica catalana

Membre del Club Natació Reus Ploms, guanyà el Campionat de Catalunya de 200 m llisos a l’aire lliure 1974, 1976, 1977, 400 m llisos a l’aire lliure 1974, 1976, 1978, 1979 i 400 m llisos en pista coberta 1974, 1977, 1979 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Féu estudis importants sobre l’organització, el desenvolupament i la patologia dels vegetals inferiors, especialment dels fongs Introduí el terme simbiosi

Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”