Resultats de la cerca

Defensava el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans i pretenia d’establir una societat més justa i solidària Secretari general Jaume Oliveras Maristany A Sant Pere de Ribes han obtingut l’alcaldia en diverses ocasions Unitat Municipal-9 , així com a Arbúcies CUP d’Arbúcies, i han presentat llistes municipals a Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa, Masnou, Premià de Mar, Salt, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilassar de Dalt

Sòcia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del Grup de Muntanya d’Argentona, aconseguí el rècord estatal d’altitud atenyent la cota 7350 m del Lhotse Shar 1984 Assolí, entre altres pics, el Liskamm Oriental 1979, l’Island Peak 1984, el Cho Oyu 1989, 1992 i el Lhotse Shar 1990, sent la cap d’aquesta darrera expedició Rebé la placa Flor de Neu de Mundo Deportivo

S'esmerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de RNobas En aquest aspecte collaborà amb Jaume Escriu Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al Palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona

Gairebé desenvolupà la totalitat de la seva carrera al Club Deportivo Mataró, on dirigí l’equip femení que guanyà tres Lligues 1972, 1973, 1974 A mitjan anys setenta fou seleccionador espanyol femení Posteriorment entrenà en categories catalanes i formatives fins a la primera dècada del segle XXI en clubs del Maresme com l’Argentona, el Cabrera, el Mataró femení de primera B 1991-93, l’Associació Esportiva del Centre Catòlic Mataró, la Unió Esportiva Mataró i el Llavaneres

Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d’Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster Estudià al collegi de nobles de l’abadia de Sorese Llenguadoc El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat Fabricant d’aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l’Amèrica del Sud Féu construir el mas Cabanyes, d’estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú Fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester

Estudià arquitectura a Barcelona i es titulà el 1915 Fou arquitecte municipal de la Roca 1916, Argentona 1916, Mataró 1918 i Vilassar de Dalt 1919 És autor, a Mataró, del mercat de la plaça de Cuba, del Velòdrom i de l’antic teatre Bosque després teatre Monumental Féu també diverses obres per a la Caixa d’Estalvis de Mataró i nombrosos xalets a la comarca del Maresme Fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i cap dels bombers d’aquesta ciutat 1917-59

Fill de Josep Domènech i Estapà El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d’instrucció pública, des d’on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l’església de Santa Tereseta Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l’ateneu i l’escorxador Publicà La casa 1923, ABC del propietario 1925 i La finca urbana 1928 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona

Les restes Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473 És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els segles IX i XIII La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, és troba també en ruïnes Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament del segle XII, però…

El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch 1900 per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia la capella Sant Miquel, bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià