Resultats de la cerca

Fill i successor de Ramon I i d’Ermessenda Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya-Aragó els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya Entrà en conflicte amb el seu senyor, el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia amb recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194 També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de…

Deixeble de Joaquim Sorolla, n'esdevingué gendre Féu paisatges, composicions, retrats, flors, etc , amb un estil derivat del mestre però tenyit d’un aristocratisme convencional Residí un quant temps a Barcelona, on exposà a les Galeries Laietanes 1936, i després s’establí a Madrid El seu fill Francesc Pons-Sorolla i Arnau Madrid 1917, arquitecte expert en restauracions, ha publicat articles de la seva especialitat a Ilerda , Castillos de España , etc és director del Museu Sorolla de Madrid des del 1948

El 1396 defensà la Vall d’Aran contra les tropes invasores del comte de Foix Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera 1406 El 1409 fou nomenat governador de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne Durant l’interregne prengué partit per la causa del comte d’Urgell, sostingut per la ciutat de València i el bàndol dels Vilaragut Lluità contra el bàndol dels Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera, i contra les tropes aragoneses i castellanes que aquells havien cridat El 1412, abans de rebre els reforços enviats per Jaume d’…

Vida i obra De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern Es traslladà a Barcelona tot cercant l’èxit literari i posteriorment se n’anà a Occitània En tornar a Catalunya, decebut, se suïcidà —en un darrer acte que entenia com a heroic— al castell de Burriac Sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, i Esplets d’ànima jove 1903, els seus millors poemes…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema…

Disputà algunes curses amb Alfa Romeo, BMW, Delage i Salmson 1954-56 Ingressà a la Penya Motorista Barcelona, de la qual fou nomenat president de relacions esportives Participà en l’organització de les primeres 24 Hores de Motociclisme de Montjuïc 1955 Impulsà la Cursa a l’Arrabassada, el Ralli dels Pirineus, el Ralli de les Dues Catalunyes i la Cursa delMontseny, que poc després formà partdel Campionat d’Europa de muntanya Fou comissari d’importants curses internacionals, vicepresident de la Federació Espanyola d’Automobilisme 1961-91 i membre de la junta directiva del Reial Automòbil Club…

Establert a la Residència Blume de Barcelona l’any 1972, competí a les files del Futbol Club Barcelona i el Castalia OJE Fou campió d’Espanya dels 200 m llisos a l’aire lliure 1975 i dels 400 m lliure en pista coberta 1978 Fou també campió de Catalunya en la prova dels 200 m llisos 1980 i en relleus 4 × 100 m 1979, 1982 Baté el rècord català dels 100 m llisos a l’aire lliure 1978 i de relleus 4 × 100 m 1982

Era a 133 m d’altitud, a la costa, dins el terme de Mataró És esmentat ja el 1042