Resultats de la cerca

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles amb Isidor Garnelo, i des del 1905 fins al 1909 a la Llotja de Barcelona Havia rebut també lliçons de Sorolla S'inicià com a dibuixant el 1910 en illustracions de fullets d’aventures Dick Navarro, Montbers el pirata i novelles policíaques Exposà, a Barcelona, al Faianç Català 1911 i 1912, El Siglo 1925, les Galeries Laietanes 1926, Grifé i Escoda 1948, 1952 i 1961, la Sala Parés 1967, etc A València exposà el 1928, a Madrid el 1924 i a Londres el 1927 Illustrador de l’editorial Araluce, hi illustrà diversos llibres infantils Conreà també el…

Deixeble de l’escola de Llotja, anà a París pensionat per la diputació 1886 Fou premiat amb la tercera medalla, en les exposicions Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891, hi exposà així com a Berlín, París, Madrid, Munic, Düsseldorf i altres ciutats europees, fins el 1904 Les seves pintures, d’un estil realista en la forma, prenen per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Hom acostuma a situar-…

Cursà estudis de ciències de la informació Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , El Periódico , Jano , Woman ,  La Vanguardia , Ara ,  Time Out Barcelona , Nació Digital , Catalan International View , etc i ha estat membre del collectiu Germanes Miranda Fou sotscap de cultura i coordinadora del suplement cultural del diari  Avui , on treballà del 1988 al 2010, i collaboradora a Catalunya Ràdio 1992-2022 i RAC1 Ha publicat el llibre d’entrevistes Què pensa Mikimoto 1997 i les novelles La noia del temps juvenil, 1997, premi El Vaixell de Vapor 1996, Alícia al país de la…

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…

Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…

Germà del director cinematogràfic Gonçal Herralde , estudià enginyeria industrial per incorporar-se a l’empresa familiar, però al final de la dècada de 1960 abandonà aquesta professió per dedicar-se a l’edició L’any 1969 fundà l' Editorial Anagrama , de la qual fou director des d’aleshores, i que esdevingué una de les més prestigioses del món literari en castellà pel seu plantejament arriscat i innovador Les seves colleccions inclouen versions d’alguns escriptors catalans actuals de més projecció El 2010, coincidint amb l’inici de la venda d’Anagrama al grup Feltrinelli, començà la seva…

La primera edició tingué lloc el 1983 Constava d’una competició i una exhibició en cinc categories, per a cadascuna de les quals s’elegien els guanyadors cors mixtos cors infantils cors femenins cors mixtos, masculins o femenins de música popular i danses populars Els objectius d’aquesta trobada musical eren assolir una gran qualitat artística i fomentar la convivència entre cultures Durant quatre dies, a Cantonigròs se succeïen les funcions fins ben entrada la nit, i era costum que els grups actuessin fora de programa als pobles que els acollien, estenent així a vint-i-dues poblacions l’…

Fill de pares alemanys, estudià als conservatoris de Bilbao i Madrid, ciutat aquesta darrera on, entre el 1950 i el 1953, dirigí diverses sarsueles Després del parèntesi del servei militar, durant el qual fou director de banda, estudià a la Hochschule fur Musik de Múnic amb J Eichorn, GE Lessing i K Gernzmer De retorn a l’Estat espanyol, fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Bilbao 1958-62 i de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1962-78, de la qual fou director emèrit des del 1998 Actuà per Europa i Amèrica com a director invitat d’orquestres com és ara la Simfònica de Viena i la…

El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…

El 1989 s’hi incorporà Maria Fortuny teclats com a membre estable Inscrit en el corrent jazz-rock , incorpora en el seu estil molts elements la tradició musical catalana i mediterrània La seva discografia comprèn Diumenge 1975, L’Oucomballa 1976, a partir de la collaboració en un espectacle de Comediants, Tramuntana 1977, L’àngel de la dansa 1978, Ordinàries Aventures 1979, L’Atlàntida 1981, Catalluna 1983, Força Dharma 1985, No volem ser 1986, Homenatge a Esteve Fortuny 1987, dedicat al membre del grup mort l’any anterior, Fibres del cor 1989, Tifa Head 1991, Que no es perdi…