Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
serra de les Quadres
Serra
Serra dels municipis de Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Cubells i Montgai (Noguera).
Castell de Verges
Art romànic
La primera referència conservada del castell de Verges és de la primera meitat del segle XII En un llevador de les albergues que rebia el comte de Rosselló a l’Empordà s’inclou l’ honore de castello Virginum Aquest castell era dels comtes d’Empúries L’any 1225, el comte Hug IV d’Empúries donà al bisbe Alemany de Girona, com a penyora, el castell de Verges castrum de Virginibus , juntament amb el castell d’Ullastret i la vila d’Empúries Segons Rafael Torrent, al final del segle XIII, Bernat Amat de Cardona —germà del vescomte Ramon Folc de Cardona— tenia en feu pel comte d’Empúries el castell…
Vilatge abandonat de Pugis (Cubells)
Art romànic
Situació Les restes de l’antic poblat de Pugis es troben situades al sud-oest del terme municipal de Cubells, prop del mas de Flix i dominant una rica zona dins la vall del Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Per a arribar-hi cal prendre la carretera LV-3 025 de Balaguer a Agramunt i, a 3, 3 km de la cruïlla del poble de la Sentiu de Sió, agafar un trencall a mà esquerra que porta fins a Flix 1, 5 km Immediatament, cal seguir una pista a mà dreta fins a arribar a una gran masia 1, 5 km des de Flix, al sud-est de la qual s’aixeca el petit turó allargat on es troben els vestigis de l’antic…
la Noguera

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…
Filella
Antic terme del municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), al sud del poble.
Faneca
Despoblat
Despoblat de la Noguera, al límit entre Bellcaire d’Urgell i la Sentiu.
La torre de Faneca , esmentada ja en 1080-92 dins el comtat d’Urgell i reconstruïda a mitjan s XII pels comtes, donà lloc a un efímer nucli de població, que depenia de la granja de Rocaverd, possessió de Poblet
serres del Camp
Serra
Serra dels municipis de Bellcaire d’Urgell i la Sentiu de Sió (Noguera).
Alfons I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1112-48) i marquès de Provença, fill de Ramon IV de Sant Geli i d’Elvira de Castella.
El 1112 succeí el seu germà Bertran de Sant Geli en el comtat de Tolosa, però no obtingué definitivament aquesta possessió fins el 1121, després d’haver rebutjat Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània Amb l’ajuda de Bernat Ató, vescomte de Besiers, lluità contra Ramon Berenguer III, comte de Barcelona Aquest l’assetjà el 1123 al castell d’Aurenja fins que fou alliberat pels tolosans i conduït a Tolosa Dos anys més tard, el 1125, pactà amb Ramon Berenguer II per repartir-se Provença Alfons rebé el marquesat de Provença —tret de la meitat d’Avinyó i els castells de Pont de Sorgia, Caumon i Tor…
Castells i altres fortificacions de l’Empordà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Avinyonet de Puigventós Castell d’Avinyonet Castellot d’Avinyonet Bàscara Castell i muralles de Bàscara Castell d’Orriols Castell de Calabuig Borrassà Castell de Creixell Cabanes d’Empordà Torre o castell de Cabanes Cadaqués Castell de Cadaqués Campmany Castell de Campmany Cantallops Castell de Cantallops Castelló d’Empúries Vila de Castelló d’Empúries Muralles de Castelló d’Empúries Cistella Castell de Vilarig Colera Castell de Molinars Darnius Castell…
Pedrís
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), a l’W del poble.
El 1194 l’antiga església parroquial SantPere fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que el posseïren fins el 1831 L’església era regida per un prior i després esdevingué santuari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina