Resultats de la cerca
Es mostren 771 resultats
Mariano Luis de Urquijo
Història
Polític.
De mentalitat illustrada, traduí La mort de César 1791, de Voltaire, que li motivà d’ésser perseguit per la inquisició, de la qual escapà gràcies a la protecció del comte d’Aranda Després d’una curta estada a Londres, fou nomenat subsecretari d’estat 1797 i, més tard, en dimitir Francisco de Saavedra 1798, primer ministre interí Obtingué l’abolició de l’esclavitud Introduí la vacunació a l’Estat espanyol S'oposà a la inquisició i a les altes jerarquies eclesiàstiques per la seva dependència de Roma Aquesta política i l’enemistat de Napoleó afavoriren les intrigues de Godoy, que aconseguí que…
Vicente Uribe
Història
Polític basc.
Membre del partit comunista i director de Mundo Obrero , el 1936 aconseguí una acta de diputat Des de la cartera d’agricultura 1936-39 propugnà la reforma agrària contra la idea collectivitzadora S'exilià el 1939
Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i professor universitari basc.
Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…
Julián Ajuriaguerra Otxandiano
Psicologia
Medicina
Neuropsiquiatre basc.
Germà de Juan Ajuriaguerra Otxandiano Estudià medicina a París i posteriorment s’especialitzà en neurologia amb L’Hermitte Treballà amb els psicòlegs Pieron i Wallon al mateix temps que seguia una psicoanàlisi didàctica Entre 1959-75 fou professor a la Universitat de Ginebra, on fou catedràtic Dirigí també l’hospital psiquiàtric de Bel Air Ginebra, que sota el seu mestratge es convertí en un centre de formació de prestigi internacional El seu camp d’interès se centrà bàsicament en la neuropsiquiatria, en la qual destaca l’obra Le cortex cérébral 1960, i la psiquiatria infantil, en què…
Nicolás Achúcarro Lund
Biologia
Històleg basc.
Fou director del servei d’anatomia patològica de l’hospital de Washington i el deixeble més important de Ramón y Cajal Introduí noves tècniques d’impregnació metàllica en l’estudi de la histologia del sistema nerviós
Eugenio Indalecio de Gaminde y Lafont
Història
Militar
Militar.
Lluità a la guerra d’Àfrica 1859-60 Es posà al costat de la revolució del 1868, però combaté l’alçament federalista de la Bisbal 1869 Fou capità general de Catalunya 1869-72 i reprimí la revolta popular contra les quintes 1870 Fou ministre de la guerra d’un efímer govern Sagasta 1872
Carles Carreras i d’Urrutia
Educació
Pedagog.
El 1836 fundà a Barcelona el Collegi Carreras, installat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles, en el qual collaboraren Joan Agell, Antoni Bergnes de les Cases, Joan Cortada i Josep Oriol i Bernadet, i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina Fundà i presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció 1844 i escriví diverses obres didàctiques
Juan de Echevarría y Zuricalday
Pintura
Pintor basc.
El 1903 anà a París, on estudià a fons les obres de Cézanne, Van Gogh i Gauguin Excellí en l’art de la natura morta i del retrat Don Miguel de Unamuno, Valle-Inclán
Pedro Arrupe y Gondra
Cristianisme
Jesuïta basc.
L’any 1927 entrà a la Companyia de Jesús i el 1965 en fou designat Prepòsit General És remarcable el seu esforç per a fer aplicar les directrius del Concili Vaticà II Són notables els seus documents sobre la promoció del proletariat i la integració racial, especialment la lletra als superiors majors de l’Amèrica Llatina 1966, la lletra als jesuïtes nord-americans 1967 i la lletra signada conjuntament amb els provincials jesuïtes de l’Amèrica Llatina 1968 Havent presentat la renúncia del càrrec el 1980, el deixà definitivament per malaltia el 1981
Nicolás de Arriquibar
Economia
Economista i comerciant basc.
Un dels defensors més conseqüents de la necessitat d’industrialitzar les terres hispàniques, per a la qual cosa propugnava una política de “pa barat”, mitjançant importacions de cereals, i, alhora, afavoria el comerç i la indústria, mitjançant una protecció adequada enfront dels productes estrangers Traduí l’obra de Charles d’Avenant i rebaté els principis fisiocràtics del marquès de Mirabeau continguts en L’ami des hommes , en la seva obra Recreación política Reflexiones sobre el amigo de los hombres en su tratado de población, considerado con respecto a nuestros intereses 1779
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina