Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Niça amb Charles Bistesi i al de París amb René Calvet Fou guardonat amb el primer premi en el Concurs Internacional de Scheveningen 1948 i el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano de Brusselles 1949 Tocava amb dos violins Stradivari el Presidente 1721 i el Minaloto 1728 Les seves gires internacionals el portaren a les principals sales d’Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó L’any 1975 fou nomenat professor del Conservatori de Música de París Enregistrà molts discos amb H von Karajan, d’entre els quals cal esmentar els concerts de J Brahms, PI…

En les eleccions municipals de 1995 obtingué 543 vots 14,7% i 2 regidors en les de 1999, 442 vots 11,7% i1 regidor

Fou un alumne brillant del Conservatori de París, on aconseguí els primers premis de música de cambra amb Jacques Février, piano amb Aline van Barentzen, música de cambra professional amb Joseph Calvet, acompanyament de piano amb Henriette Puig-Roget i contrapunt amb Simone Plé Caussade Des del 1969 és professor d’aquest centre S’ha dedicat especialment a la música de cambra, però també ha destacat com a acompanyant de primeres figures del cant És convidat assíduament pels festivals de Dubrovnik, Kuhmo, Moscou, Nàpols i Newport, entre d’altres, i ha participat en els de Prada i…

Fill de Manuel Torres i Torrents Estudià arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1875 Projectà les esglésies de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa 1877, aquesta en collaboració amb Antoni Calvet, la de la Colònia Ponç de Puig-reig i el nou temple parroquial de Sallent, les obres del qual s’iniciaren pels volts de 1885, d’estil neogòtic D’un estil més modern, cal esmentar les oficines del diari “Noticiero Universal” Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1895 i vicepresident de l’Ateneu Barcelonès Pels volts del 1890…

Estudià al Conservatori de París amb Roland Charmy i Joseph Calvet, i finalitzà els estudis amb un primer premi de violí i un altre en música de cambra El 1963 fou distingit amb el premi especial del Concurs de Munic Durant els primers anys de la seva carrera feu nombroses aparicions com a solista, però des del final dels seixanta es dedicà plenament a la música de cambra El 1968 fundà el Quartet Via Nova Ha exercit la docència a l’Acadèmia del Llenguadoc, a l’Acadèmia d’Estiu de Niça, al Conservatori de París 1981- 2006 i des del 2006 a l'École Normale de Musique Ha estrenat el Concert per a…

Filla dels pintors francesos  Lucien Fontanarosa París, 19 de desembre de 1912 - Créteil, Val-de-Marne, 27 d’abril de 1975 i Annette Faive-Fontanarosa París, 1911 - novembre del 1988 Començà els estudis de piano a cinc anys i de seguida ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on estudià amb Charlotte Causeret del 1949 al 1958 Posteriorment perfeccionà els seus estudis a les classes de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París i el 1964 obtingué el primer premi de piano L’any següent guanyà el primer premi de música instrumental a la classe de Pierre Pasquier en aquest mateix…

Fou alumne d’André Navarra violoncel, Jean Hubeau i Joseph Calvet música de cambra al Conservatori de París, on obtingué els diplomes corresponents els anys 1965 i 1966 El 1968 fundà, amb el violinista Jean-Pierre Wallez, l’Ensemble Instrumental de França Formà part de l’orquestra de l’Òpera de París des del 1969 i, posteriorment, de l’Orquestra Nacional de França, de la qual fou violoncel solista 1978-87 Des del 1988 és professor de violoncel del Conservatori de París Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra, membre del Quartet Via Nova 1971-78 i del Nou Trio Pasquier Jean-Pierre…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de L Talluel, J Benvenuti i J Calvet Es perfeccionà amb Henryk Szeryng Del 1960 al 1967 fou professor a l’Escola de Música de la Universitat de Los Andes Mérida, Veneçuela i posteriorment a l’Escola de Música de Caracas Des del 1973 resideix a Londres L’any 1978 debutà als EUA amb un concert amb l’Orquestra de Cleveland Des del 1986 és professor de la Royal Academy of Music de Londres La seva carrera de concertista internacional l’ha portat a Israel, Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Hong Kong La seva…

Els nous consellers prenen possessió dels càrrecs cedint el protagonisme als empresonats i exiliats que no han pogut ser-ho El nou Govern de Joaquim Torra , el més paritari de la història –sis conselleres i set consellers–, és el següent Elsa Artadi i Vila , consellera de Presidència JxCat Pere Aragonès i Garcia , conseller d'Economia i vicepresident del Govern ERC Ernest Maragall i Mira , conseller d'Exteriors ERC Miquel Buch i Moya , conseller d'Interior JxCat Josep Bargalló i Valls , conseller d'Ensenyament ERC Ester Capella i Farré, consellera de Justícia ERC Chakir el Homrani Lesfar,…

Fundat el 1944, Jacques Parrenin n’és el primer violí des dels inicis de la formació Marcel Charpentier 1944-70, Jacques Ghestem 1970-80 i John Cohen des del 1980 han ocupat successivament el lloc de segon violí Serge Collot 1944-57, Michel Walès 1957-64, Denes Marton 1964-70, Gérard Caussé 1970-80 i Jean-Claude Dewaele des del 1980, el de viola, i Pierre Penassou 1944-80 i René Benedetti des del 1980, el de violoncel Integrat inicialment per alumnes de Joseph Calvet, fou el quartet de corda de la Ràdio de Luxemburg 1944-49 Ha estat membre del Conjunt Internacional de Música…