Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista Farners i vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, assolí el Makalu 1991, el Shisha Pangma 1995 per la Via Girona, diversos cims verges del Zanskar 2004, 2005, el Chogolisa 2006 i el Neyzah Peak 2008 per una via nova Participà en les expedicions gironines a l’Himàlaia –Cho Oyu 1993, Everest 1996– i el Karakoram 2000, 2009, en la darrera de les quals s’intentà pujar al Broad Peak El 2012 tornà al Karakoram per escalar el Saver Kangri I, muntanya inèdita per una expedició estatal Publicà articles en la revista Vèrtex “Ladakh, el Tibet indi” 2006 i…

Davanter que s’inicià al Club Patí Vic, on també practicà l’hoquei sobre patins Posteriorment jugà al CHL Igualada, al CHPL Valladolid 2004-05 i, des de la temporada 2005-06, al Rubí Cent Patins En el seu palmarès figuren tres Copes del Rei, una amb el Valladolid 2005 i dues amb el Rubí 2006, 2009, i una Copa Confederació 2009 amb l’equip vallesà Fou internacional amb la selecció espanyola i la catalana

A catorze anys s’inicià en el ciclisme de competició amb el Club Bicicross de Mollet Fou sis vegades campió de Catalunya de bicicròs i dues vegades campió d’Espanya 1993, 1994, i participà en el Campionat del Món 1993, on assolí el 7è lloc en la categoria cruiser En descens es proclamà tres cops campió d’Espanya d’eslàlom parallel 1999, 2001, 2003 Participà en els Campionats d’Europa 1994, 1998 L’any 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de més grans de trenta anys Es proclamà campió del món màster BTT DH 2015 i fou tercer a l’Enduro World Series EWS Màster 2015, 2016, 2018

Competí en bicicleta tot terreny en els equips Power Bike i Bicisprint, on passà del camp a través al descens Entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme com a responsable de la secció de descens 2004-10 i elaborà una nova normativa de la disciplina, incrementà el nombre de proves i la seva qualitat i impulsà el nou Bike Park de la Molina Creà noves competicions com l’Urban Cup, el Campionat de Catalunya de descens a quatre i la Mini Copa Catalana de descens

Fill de Jaume d'Anglaterra Nomenat regent pel pare, que estava malalt, fou enviat a París el 1744 per a planejar la invasió d’Escòcia d’acord amb els rebels escocesos, però no es portà a terme fins el 1745 i sense l’ajut francès Carles desembarcà a Escòcia, i a Edimburg proclamà rei el seu pare i envaí Anglaterra, però hagué de retirar-se'n i el 1746 tornà a França i a Anglaterra Alliberat, vagà d’incògnit per Europa menant una vida de disbauxa A la mort del seu pare adoptà el títol de comte d’Albany

Format al Club Hoquei Cerdanyola, destacà en categories inferiors guanyant el Campionat d’Espanya júnior i aconseguint la tercera plaça tant en el Campionat d’Europa com en el Campionat del món júnior L’any 2005 debutà en categoria sènior Guanyà el Campionat d’Espanya 2005, 2008, 2009, 2011 i fou subcampió 2006, 2007 Guanyà la medalla d’or en els Jocs Mundials 2009, la medalla de plata 2008, 2009 i la de bronze 2007 al Campionat del Món i es proclamà campió d’Europa 2007, 2009 i subcampió en tres ocasions 2005, 2006, 2011 El 2007 fitxà pel Club Patinatge Artístic Ripollet i el…

Format als escolapis de Sarrià, on desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador i es retirà el 1989, jugà dues temporades a primera nacional amb el Barcino Els seus majors èxits, però, arribaren a la banqueta A setze anys, es feu càrrec d’un equip de base dels escolapis, i el 1986 passà a dirigir l’equip juvenil del FC Barcelona, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya i dos de Catalunya en cinc temporades Com a tècnic culer, també fou campió de Catalunya amb l’equip júnior, que entrenà durant una temporada Fou l’entrenador de l’últim equip d’hoquei del RCD Espanyol abans…

Formà part de la junta directiva de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals durant la dècada de 1990 i l’any 2002 n’assumí la presidència El 2004 també ocupà el càrrec de president de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals Rebé la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu per la seva dedicació a l’esport adaptat 2008

Com a amateur guanyà el Trofeu Guerrita 1995 i la Cursa del Llobregat 1999 Competí com a professional amb els equips Costa de Almería 2000-04, Catalunya-Ángel Mir 2005 i Viña Magna-Cropu 2006-07 El 2001 debutà a la Vuelta a España Guanyà el Gran Premi Cristal Energie 2007, i etapes al Gran Premi CTT Correios de Portugal 2000, el Gran Premi Internacional MR Cortez-Mitsubishi 2004 i les voltes a la Rioja, Castella i Lleó i Burgos Pel que fa a la pista, el 2004 aconseguí la medalla de bronze en persecució per equips en els Campionats del Món i els Jocs Olímpics d’Atenes Es proclamà…

Formà part de l’equip del Club Nàutic Amposta Fou diverses vegades campió de Catalunya i quatre cops campió d’Espanya absolut, tres amb el dos sense timoner 1981, 1982, 1983 i una amb el quatre sense timoner 1984 Participà en el Campionat d’Europa del 1982 amb el dos sense timoner